Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 19 de novembre del 1977. Pàgina 5.
Entesa amb l'Entesa.
Estem vivint una situació tensíssima pel que fa a les presons. Els presos socials no són uns éssers menyspreables, una raça inferior, uns pàries. Són un tros del nostre poble. I són una vergonya permanent per a nosaltres. La delinqüència la fabriquem tots amb el nostre egoisme, i, a més a més, van a la presó els petits delinqüents. El qui roba la gallina, i amb una imponent bastonada a l'esquena. Per protegir les grans corrupcions, els delinqüents importants desenrotllen un sistema repressiu penitenciari contra la delinqüència pobra i feble. Les violacions, els furts i les morts a escala industrial, no solament no són perseguits -sempre hi ha excepcions que confirmen la regla-, sinó que són legalitzats d'una o altra faisó.
Aquesta vergonya nostra, que són els presos socials, va adquirint una consciència dels seus mals, es va unint i ha començat una lluita justa de fons per a resoldre els seus problemes. El govern ha alimentat en aquests darrers anys l'esperança en els presos socials que l'amnistia política anava sempre complementada per un indult per a ells, com a compensació de l'excés de repressió soferta de part del sistema polític que tractem de superar.
Vingué la darrera i important amnistia sense cap mena d'indult. Vaig avisar la urgència que tenia l'indult complementari. No se'm féu cas a temps. Esclataren els motins, les autolesions, els càstigs, les vagues de la fam, els trasllats, les destruccions i els suïcidis. Ningú no se suïcida per gust.
Disgustat al màxim, vaig culpar l'Entesa dels Catalans per la seva fredor davant aquest problema tan agut. L'Entesa m'ha demanat que retiri la meva acusació. M'uneixen infinitat de punts amb l'Entesa. El meu ànim no era restar projecció a l'Entesa, ans al contrari. Reconec que el principal responsable del veto a l'indult és el govern i els partits de la dreta. Veig que l'Entesa s'esforça a trobar una solució. Després de parlar-ne, veig que ells també estan preocupats per l'indult i només difereixen de mi en l'estratègia del camí per a aconseguir-lo. Retiro, doncs, aquesta paraula dura de «culpables». I els demano que excusin que, malgrat això, encara no participi en les seves sessions plenàries, com tampoc en les del Senat, mentre no vegi un camí clar de solució al problema d'aquest indult.
Ells comprendran molt bé que jo sigui, fins i tot, capaç de caminar amb les mans per a evitar un sol suïcidi, que és un mal irreparable. Ara són moltes les presons a punt de motí, condicionat a les nostres gestions.
Tant de bo arribi aviat l'entesa total amb l'Entesa.
Lluís M. Xirinacs.
