Al servei d'aquest poble.

Avui. Divendres, 18 de novembre del 1977. Pàgina 5.

«Denuncia i treballa».

El dia 14 vaig ésser cridat a Saragossa per l'Associació de Servei Voluntari per al Desenvolupament «Companys constructors». Pertany a una organització internacional amb seu a Brussel·les. Treballen de valent. On més feina han fet és a Saragossa. Justament aquest dia inauguraren la seu del grup local a Saragossa.

Són un moviment de persones, sobretot joves, de totes les ideologies i classes socials, que cerca un canvi en la societat, tot comprometent-se al treball per a l'alliberament integral de l'home, concretament dels sectors marginats i oprimits, tant en l'aspecte cultural com material. Llur fi és el respecte, la defensa i la millora dels drets humans. Es declaren apartidistes i aconfessionals, com a grup polític, i empren com a mitjans principals tant el treball manual (construcció de guarderies, escoles, camins, habitatges, etc.) com el treball cultural (alfabetització, cursets de formació, colònies, etc.). Aquesta feina la realitzen en Camps de Treball a l'entorn d'un projecte. Però aquells que volen dedicar-s'hi més es comprometen a més temps (mesos o anys) i poden prestar llur servei al país o a l'estranger, preferentment en països del Tercer Món. També s'estableixen grups locals amb compromís de treball, de treballar de faisó contínua, en un barri o poble. Alguns diuen d'inferioritat.

Ells estan inquiets perquè odien d'una banda la passivitat dels qui abandonen tots els problemes a mans de l'Estat i consumeixen llurs forces només a fer crítica, i d'altra banda odien posar pedaços a la dolenta actuació pública i esdevenir una associació caritativa que en el fons ajudi el sistema. Volen criticar i volen servir. Llegeixo a la paret del pis on viuen uns quants en comú: «Denuncia i treballa».

Vaig fer-los una conferència, a la qual segui un viu col·loqui sobre el tema «Mètodes no violents i lluita política». El triaren ells. La sala, plena de gom a gom. Molta gent restà fora. Les preguntes del col·loqui anaven al gra. Abundància de gent jove. Un interès vivíssim.

¿Quan ens convencerem de les enormes reserves de servei, de generositat, intel·ligència i esperit crític que hi ha amagades en la nostra gent i que esperen llur oportunitat per a manifestar-se en actuacions socials transformadores, revolucionàries, que rebolquin tota l'opressió i marginació que encara patim?

Pensem-hi, catalans.

Lluís M. Xirinacs.