Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Racionalització territorial de l'Estat. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Una assemblea oberta al carrer. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dissabte, 15 d'octubre del 1977. Pàgina 9.

Eutanàsies nacionals.

Les tesis leninistes sobre les nacionalitats són clares i equànimes en allò que tenen de positiu. Però més enllà de les tesis, es detecten punts foscos. Sempre s'hi barreja un regust d'economicisme que tendeix a minusvalorar els aspectes no econòmics. La nació comporta, d'una banda, l'existència d'una comunitat de territori, d'idioma i de cultura. D'altra banda es caracteritza per l'existència d'unes relacions econòmiques determinades.

Cal aprofundir els dos termes, l'ètnic i l'econòmic i veure les relacions mútues. L'element ètnic -costums, idioma, cultura, territori, etc.- és com les primeres matèries en un procés de fabricació i l'element econòmic és com el treball que es fa sobre les primeres matèries i que dóna el producte industrial acabat. També es pot fer una altra comparança. Els homes no venim de les patates qua mengem, venim de l'aportació deis nostres pares en la nostra procreació. Si no hi ha menjar no vivim, però la nostra vida concreta i particular no ve del menjar sinó dels pares. Dos homes poden menjar el mateix aliment i són diferents l'un de l'altre. Així les nacions no neixen ni vénen de l'economia sinó de l'element ètnic natural. Aquest element és llur «codi genètic» que les caracteritza i les diferencia de les altres nacions. Es el que defineix llur personalitat pròpia en el concert de les nacions del món. L'element econòmic «alimenta» l'element ètnic. La nació creix o s'engrandeix, emmalalteix o mor segons li vagin les relacions econòmiques. Però no en neix.

En la França liberal cap nació oprimida, en els darrers llargs trenta anys de democràcia, no ha assolit una «Generalitat provisional» com acaba d'assolir el Principat català tot just sortit de la dictadura. ¿Per què? Perquè a França, llevat de la nació dominant centralista, cap altra nació té la puixança econòmica que té el Principat català. Euskadi també tindrà aviat autonomia perquè també és ric econòmicament.

Però segons la tesi de Lenin, Stalin i Nin, en faltar la consistència econòmica pròpia, cau un element essencial de la nació.  Aleshores aquell país deixaria d'ésser nació. I això és un despropòsit.

Occitània, Còrsega, Bretanya, etc. són nacions sense grans oportunitats econòmiques, són nacions oprimides, malaltisses, però són nacions.

D'ací es dedueix que l'element constitucional de la nació és l'element ètnic i l'element econòmic és l'element funcional. Es, doncs, absurd negar la nacionalitat deis Països Catalans tot i que sigui una nacionalitat tendra o malalta segons es vulgui mirar. També diria jo: deixeu cinc anyets de llibertat democràtica Andalusia, deixeu-li disposar lliurement dels seus destins, ni cap privilegi ni cap vexació, democratisme complet, com volia Lenin, i veureu com el geni de la seva ètnia apareix ben definit, cosa que ha estat impedida fins ara per mitjà d'una opressió econòmica implacable, mantinguda durant cinc-cents anys llargs.

Així, doncs, des de la dreta i des de l'esquerra, a l'hora de fer mapes de l'Estat espanyol per a la nova Constitució, mes respecte a les nacions! I si estan malaltes, més atenció encara!

Lluís M. Xirinacs.

Racionalització territorial de l'Estat. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Una assemblea oberta al carrer. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte