Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimecres, 28 de setembre del 1977. Pàgina 6.
A favor del 90%.
Aquests darrers dies sovintegen declaracions dels membres de la mesa dimissionària de l'Assemblea de Catalunya: Salvador Coromina, Pere Portabella i Miquel Sellarés. Jo no vaig estar present quan es decidí el canvi de mesa, al final de la Permanent de diumenge, 18-9-1977. En canvi, sí vaig prendre part en la llarga primera part, on es discutí la meva proposta de futur de l'Assemblea.
Les declaracions actuals dels representants dels partits guanyadors de les eleccions em semblen més negatives que les que expressaren aquell dia, abans del canvi de mesa. ¿Fou desafortunada, per inoportuna, la idea del canvi de mesa? Els partits majoritaris i els minoritaris estan embrancats, entre ells, en una lluita pel control o, en cas de no control, per la dissolució de l'Assemblea.
En Sellarès em reconegué, aquell dia, una independència de veritat. Des d'aquesta independència, certament molt incòmoda, goso demanar a tots els partits en litigi que mesurin seriosament llurs posicions envers l'Assemblea. Tothom l'ha festejada perquè fou plena de carn i sang i vida del poble senzill. I, per poc que l'estiméssim, amb la llibertat creixent, encara podria esdevenir més vivaç. Ningú no pot negar la necessitat de dinamitzar aquest 90% de ciutadans no militants de partits en les corresponents responsabilitats socials. Ara més que mai, quan sortim de la idiotització de les masses propiciada pel franquisme.
Els partits tenen ja la possibilitat més o menys reeixida, d'accedir al poder públic. Però igual com en entrar un partit en el poder cal que superi en part els plantejaments estrictes de partit per fer una tasca verament popular.
Els partits guanyadors tendeixen insensiblement a dissoldre les assemblees populars i els partits no guanyadors tendeixen insensiblement a monopolitzar-les al servei de llur radicalitat de la qual és molt lluny aquest 90% de ciutadans, massa utilitzats i massa poc estimats. Pensem-hi tots.
Lluís M. Xirinacs.
