Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimarts, 27 de setembre del 1977. Pàgina 6.
Els valencians ens colonitzen.
Sí. A Ulldecona de Montsià, el dia 24, es trobaren delegacions de Mallorca, del País Valencià i del Principat, dels Secretaris del Congrés de Cultura Catalana, per estudiar llurs responsabilitats amb vista al futur, atès que el Congrés fineix el novembre vinent. Cada delegació exposà les seves experiències i els seus projectes. Però els valencians, aquesta vegada, ens vingueren a colonitzar. Eliseu Climent ens explicà els Consells Populars de Cultura Catalana que funcionen al seu País. Ja existien abans del Congrés i continuaran existint després. Estan implantats en 50 poblacions de comarques. «Són independents de les opcions polítiques de partit que puguin tenir els seus membres.» «Col·laboraran amb totes les forces democràtiques que lluiten per la defensa de les llibertats nacionals dels Països Catalans.» Volen restituir el català com a llengua oficial; aconseguir, des del primer moment, l'Estatut d'Autonomia o qualsevol altra forma d'autogovern; promoure tota mena d'activitats, que contribuesquen al desvetllament de la consciència nacional popular i promoure la coordinació cultural a nivell de Països Catalans, amb la finalitat de posar fi a la fragmentació, que és la base de la seva provincialització». Tenen un reglament. Realitzen una praxis d'acció cívica intensa. Sobretot són treballadors. Pocs estudiants. A València-capital, ja hi tenen quinze secretariats de barri. Hi ha un alliberat, sufragat per tots, que volta per les comarques.
El representant de Monnòver de les Valls de Vinalopó, a la ratlla de Múrcia, ens diu que, amb un ajuntament dretà, aconseguiren dirigir tots els actes culturals de les festes del poble i introduir els partits polítics en els afers de l'ajuntament.
En Jaume Fuster, que parlava en nom de Jordi Carbonell, absent, avalà aquesta eficaç organització i en recomanà el model per al Principat. Digué que el treball dels àmbits ha estat cosa més de tècnics que del poble, i ara cal treballar per la democratització dels resultats.
Jo crec, en contra dels valencians, que aquesta mena de grups han de tenir un caràcter permanent, no pas provisional. La funció de l'expandiment de la Cultura Popular és permanent en la societat.
Beneïda aportació valenciana.
Lluís M. Xirinacs.