Al servei d'aquest poble.
Avui. Dissabte, 10 de setembre del 1977. Pàgina 7.
Moviments nacionals.
Es una expressió que no ens agrada gaire, per l'ús que se n'ha fet en el període polític que deixem endarrera. Tanmateix, cal recuperar expressions espatllades i rehabilitar-les per causa de llur utilitat.
Ben establerta la diferència, la no interferència i la interdependència dels partits polítics, d'un banda, i dels moviments socials, d'un altra, vull, també, palesar la importància d'aquests moviments socials populars. Representen l'activitat natural de comunitats humanes vives. Hi ha moviments internacionals, zonals, racials, per raó de sexe, nacionals, locals, comunals, laborals, culturals, lingüístics, familiars, etc.
Els intents de muntar una comunitat mundial de nacions, com a infraestructura dels organismes internacionals polítics -ONU, MCE, OUA, etc.- ha desvetllat multitud de dedicacions a les tasques universalistes protagonitzades per gent que se senten «ciutadans del mon». Potser l'intent més bell de moviment universal fou el primitiu cristianisme.
Estretament lligats a la problemàtica econòmica, apareixen els moviments internacionals de classe. El moviment obrer es concreta des de la darreria del segle passat en la Primera, Segona, Tercera i Quarta Internacional, però l'internacionalisme proletari encara no ha assolit la seva vertebració de maduresa. Les diferències econòmiques de zona i la confusió teòrica i política consegüents, ho han impedit fins ara.
També les comunitats nacionals generen poderosos moviments nacionals. Sota les esplèndides tesis leninistes a favor del dret d'autodeterminació de les nacions s'arrauleixen altres tesis, no tan conegudes, però que han estat molt operatives. «Cal respectar les nacions com un residu medieval per raons democràtiques, però són condemnades a extinció.» «El capitalisme ha començat a desfer les nacions, el socialisme, sense intentar-ho directament, farà avançar la desfeta i en l'etapa comunista final no en quedarà res.»
La història no dóna raó a Lenin. Ben al contrari. Mai com en aquest segle XX les nacions oprimides no s'han alçat en moviments nacionals decidits a aconseguir i mantenir la sobirania pròpia. Actualment Catalunya n'és capdavantera a Europa. Demà ho veurem al carrer.
Lluís M. Xirinacs.
