Al servei d'aquest poble.

Avui. Divendres, 9 de setembre del 1977. Pàgina 6.

Vertebració i cerebració.

Un poble viu, en moviment i conscient és com el cos humà, que pertany al grup dels vertebrats. Cada vèrtebra amaga el control d'un territori del cos. Es un control autònom. En la part alta de la columna vertebral, ja dins el cap, existeix un «cervell instintiu» que integra tots els controls territorials. També un poble cal que tingui control popular espontani o «instintiu» per a cada zona i una integració general popular igualment espontània. Un poble que disposa d'aquesta organització popular o social és un poble vertebrat. El Principat de Catalunya, amb les seves assemblees populars de barri, de municipi, de comarca i general és un poble vertebrat. La seva és una vertebració deficient. Resten sense assemblea molts barris, molts municipis i moltes comarques encara. I les assemblees existents frueixen d'uns graus de salut molt variats. Algunes s'esllangueixen, altres estan eufòriques. En aquests dies s'ha disparat la regió de Girona.

El que he dit fins ací pertany a la zona de l'instint col·lectiu. En el cos humà el cervell racional no és dins dels circuits de la xarxa instintiva. És posat en derivació, afegit. Així l'instint i la raó mantenen llur pròpia autonomia i, tanmateix, romanen interconnectats. També en l'organització dels pobles cal distingir el nivell popular autònom i font de tota sobirania del nivell del poder polític subsidiari, posat en derivació per a afegir, a les síntesis científiques, fins al màxim possible, dels polítics. Vertebració i cerebració. Instint i raó. El Principat de Catalunya té ambdues coses. Durant llargs i difícils anys de clandestinitat, ha anat creant el seu cervell polític i conservat vives les mínimes institucions d'Estat de què fruïa en els temps anteriors de llibertat.

Ara el cervell català acaba de tancar la transcendental negociació amb Madrid, amb aquell estil fi i diplomàtic propi del cervell. I, amb autonomia i interconnexió, el cos vertebrat català prepara la diada de l'Onze de Setembre a tot el Principat i a Barcelona amb l'estil ferm i dreturer propi d'aquella meravella de la naturalesa que és l'animal vertebrat. Que una cosa, doncs, no interfereixi en l'altra.

Lluís M. Xirinacs.