Compartim la presentació d'un llibre que recupera i actualitza la proposta dissenyada per l'escriptor, periodista, polític i economista Henry George (1839-1897) per aplicar una transformació en el sistema d'impostos que gravi més les rendes de la terra i alliberi de càrregues, per exemple, les rendes del treball, amb l'objectiu d'evitar l'especulació immobiliària, racionalitzar la planificació del sòl i fins i tot facilitar una renda bàsica per cada persona major d'edat.
L'equip encapçalat per Agustí Chalaux (1911-2006) i Lluís Maria Xirinacs (1932-2007) va adaptar les propostes georgistes en el seu Sistema General per facilitar una progressiva i no agressiva municipalització de la terra, especialment la urbana. Això permetria la suficiència pressupostària dels municipis i regularia a la llarga l'accés a l'habitatge a totes les famílies (anomenades per Chalaux «grups sexuals nutricis»).
Donem el nostre suport al debat que reobre aquest nou llibre, que es centra en l'aplicació d'aquestes solucions pel cas concret de l'Estat espanyol, entenent que es poden dur a terme en qualsevol estat del món.
Equip del Centre d'Estudis Joan Bardina.
Divendres, 14 d'abril del 2017.
L'especulació immobiliària i el silenci dels anyells.
Vozpópuli. Divendres, 23 de octubre de 2016.
Des de l'heterodòxia. Opinió.
Els especuladors del sòl i la banca van portar el mercat immobiliari a límits que no podien assumir pels compradors, arruïnant a milers i milers de famílies.
Torre Espacio, venuda a un inversor filipí. EFE.
EFE.
Juan Laborda.
Aquesta setmana he tingut l'honor de presentar el llibre de l'advocat argentí i espanyol Fernando Scornick i de l'economista britànic Fred Harrison, «La Especulación Inmobiliaria y el Silencio de los Corderos» («L'especulació Immobiliària i el Silenci dels Anyells»), de l'editorial Lola Books. Aquesta obra imprescindible es refereix als enormes estralls que l'especulació immobiliària ha causat al nostre país i a les enormes seqüeles que ha deixat en la societat. Els autors analitzen els mecanismes de la renda del sòl i la relació de l'accés a la terra amb l'ocupació i els salaris. La digressió es complementa amb l'estudi del sistema impositiu vigent i la seva comparació amb el d'altres països. Finalment Scornik i Harrison ofereixen i proposen les úniques reformes en les quals, segons ells, s'ha de basar un règim de justícia distributiva.
En el plantejament del llibre es detalla la complicitat de les elits polítiques amb un sistema monopolista, que només podrà ser detingut quan els ciutadans prenguin democràticament el control de les polítiques, fonamentalment les fiscals, avui instrumentades en benefici dels cercadors i apropiadors de rendes. Davant l'actual caos econòmic, que es podria haver evitat, els autors proposen les reformes necessàries destinades a reorientar l'economia lluny dels cicles de negocis, les bombolles i dels seus esclats. Aquests cicles victimitzen a gairebé tothom, especialment als grups més vulnerables, a través de la desocupació, la pobresa, la desigualtat, i la falta d'accés a l'habitatge.
Impost sobre la renda del sòl.
La solució més simple i pràctica, segons els autors, perquè no es repeteixi la bombolla, passa per gravar dràsticament la renda del sòl –el seu valor de renda anual–. En el món anglosaxó és usual gravar la terra per la seva renda anual i no pel seu valor capital ja que aquest últim pot baixar si s'aplica un impost alt, deixant a l'impost sense objecte imposable i creant una situació incerta. En canvi la renda de la terra sempre seguirà existint, i en cobrar part de la renda l'Estat el que disminuirà serà el valor venal de la terra i el seu valor locatiu.
Podria també gravar les plusvàlues fantàstiques que es generen a l'incloure la terra com a urbanitzable en un Pla General. No obstant això, això no impediria que es generessin plusvàlues futures. La forma d'impedir-ho no és anar aplicant impostos a la plusvàlua en cada transmissió sinó gravar sempre en forma dràstica la renda anual de la terra.
A la renda de la terra hem d'incloure tots els recursos naturals, incloent el petroli, l'aigua, minerals, l'espectre electromagnètic... i no només la superfície que s'usa per carreteres o per construir edificis. En el llibre es detalla com no hi hauria internet sense «naturalesa» en la forma d'espectre electromagnètic, les rendes que han fet milionaris a Bill Gates o Carlos Slim.
En el llibre s'esmenta el règim del sòl en les ex colònies britàniques de Singapur, Hong Kong i Austràlia i altres països que han sabut frenar l'especulació immobiliària –Corea del Sud–. A Singapur no hi ha propietat privada de la terra. A Hong Kong exactament igual, no hi ha ni mai hi va haver propietat privada de la terra –la terra s'arrenda però no es ven–. En tots dos casos –Singapur i Hong Kong– hi ha un impost sobre el valor de la renda anual de la terra. A Austràlia, on les terres públiques, que inclouen els arrendaments a termini que concedeix la Corona, representen el 68% del total, hi ha un impost a la terra que varia segons els diferents estats. A Corea del Sud s'apliquen conjuntament impostos dràstics sobre les plusvàlues i impostos sobre la propietat. A Europa destaca l'experiència de Dinamarca, on hi ha diversos impostos que graven la terra, sobre el valor de mercat, i els edificis.
Una proposta per a Espanya.
Espanya si vol canviar de model productiu cal convertir en antieconòmica la inversió immobiliària, refugi permanent dels espanyols sota un sistema absolutament irracional. Cal incrementar radicalment l'impost immobiliari per dur-lo a nivells d'altres països desenvolupats, baixant altres gravàmens i establint eximents per a habitatges modestos. Es tracta de canviar radicalment el règim fiscal espanyol. La recaptació incrementada de l'impost immobiliari que s'ha d'utilitzar per rebaixar o suprimir altres impostos com l'IVA i l'IRPF i/o finançar la renda bàsica.
La millor manera seria gravar en forma directes el valor del sòl urbà i rural, tal com es fa actualment amb l'IBI però sobre valors que representin com a mínim el 80% del valor de mercat. Un possible començament d'implantació del sistema seria establint una taxa mitjana del 2% sobre el 80% del valor comercial, evitant gravar els sectors de propietats de més baix valor. D'aquesta manera es recaptaria 49.000 milions d'euros, que permetrien reduir al mínim possible l'IVA i les rendes del treball. Si apliquéssim una taxa mitjana del 3% la recaptació seria espectacular, 73.000 milions d'Euros, el que permetria reduir al mínim l'IRPF, disminuir l'IVA i finançar una renda bàsica. Això suposaria donar un impuls al nostre país i canviar de veritat el nostre sistema productiu.
Els especuladors del sòl i la banca van portar el mercat immobiliari a límits que no podien assumir pels compradors, arruïnant a milers i milers de famílies. Són els veritables artífexs del deute privat patri, donant lloc a un endeutament irresponsable. Són els bancs els que han d'afrontar juntament amb els especuladors les conseqüències de l'infern que ells mateixos van crear, juntament amb governs que van tolerar i fomentar l'especulació immobiliària, llavor de la corrupció del nostre país.
Enllaç de l'article original en castellà:
http://www.vozpopuli.com/desde_la_heterodoxia/especulacion-inmobiliaria-silencio-corderos_7_965073486.html
Enllaços relacionats:
Municipalització del sòl. Experiència d'Hongria.
Municipalització i urbanisme (pdf).
