Segons Joan Casals (1925-1988), i tal com ens recorda en Jordi Griera, els estats europeus menys productius com Grècia, al perdre la seva sobirania monetària, tenir disminuïda la seva capacitat productiva i no disposar d'una fiscalitat única europea, es veuen abocats a un endeutament que no poden evitar. Aquest endeutament no és responsabilitat tant dels grecs, com d'un sistema econòmic que no és sustentable a la llarga.
Per tal de superar aquesta situació, l'exministre de finances grec, Yanis Varufaquis, va prendre la iniciativa, dissenyant una banca grega paral·lela que podria dur a Grècia a recuperar la seva sobirania monetària. No només això, sinó que el ministre de finances alemany, Wolfgang Schauble, va estar a punt d'establir una fiscalitat única europea. Malauradament, les seves iniciatives no han reeixit a data d'avui.
Davant la situació insostenible dels pobles del sud d'Europa en general i del poble grec en particular, reivindiquem l'aplicació del Sistema General, sistema polític, econòmic i social dissenyat per Agustí Chalaux (1911-2006) i Lluís Maria Xirinacs (1932-2007) que, de ser aplicat a l'Estat grec, o a la Unió Europea en el seu conjunt, proporciona a aquests àmbits territorials una economia veritablement científica, capaç l'eradicar al màxim la misèria material, al mateix temps que la corrupció i els abusos de poder, dotant a la comunitat d'un veritable equilibri pressupostari.
Brauli Tamarit Tamarit.
Divendres, 11 de desembre del 2015.
La Vanguardia. Dilluns, 27 de juliol del 2015.
Varufakis va dissenyar una banca paral·lela per si la troica tancava els bancs grecs.
El sistema utilitzaria el NIF de particulars i empreses per canviar automàticament euros per dracmes.
L'exministre de Finances de Grècia, Yanis Varoufakis (AFP – Pròpies).
Madrid. (Europa Press). L'exministre de Finances grec, Yanis Varufakis, havia preparat un sistema de pagaments i una banca paral·lela utilitzant el número d'identificació fiscal (NIF) d'individus i empreses que permetria canviar euros a dracmes automàticament si la troica hagués forçat el tancament dels bancs, com finalment va passar, segons ha informat el diari grec «Kathimerini».
Per això, quan encara no era ministre va començar a treballar amb un petit equip per preparar el pla, que hauria requerit la participació d'almenys 1.000 empleats per posar-lo en marxa, però no va obtenir el vistiplau final de Tsipras, ha apuntat Varufakis.
L'exministre grec va explicar el seu pla en un teleconferència amb membres de fons de capital risc presumptament coordinada per l'ex ministre de Finança britànic Norman Lamont que va tenir lloc el 16 de juliol, quan Varufakis ja no era ministre.
A la reunió explica que va obtenir l'aprovació del que seria primer ministre, Alexis Tsipras, el passat mes de desembre, un mes abans de les eleccions generals que van donar la victòria a SYRIZA, per perfilar un pla de sistema de pagaments que permetés funcionar en euros però que pogués canviar-se a dracmes (anterior moneda grega) «de la nit al dia» si fos necessari.
«Així s'hagués creat un sistema bancari paral·lel mentre els bancs estiguessin tancats com a conseqüència de l'agressivitat del Banc Central Europeu (BCE) i la seva negativa a donar-nos ni un respir», va explicar Varufakis. El sistema permetria també fer pagaments entre tercers i l'Estat, a més de poder establir de forma eventual la creació d'un sistema bancari paral·lel.
Pirateig per obtenir el NIF.
El pla preveia l'apropiació del NIF de contribuents i empreses mitjançant el pirateig de la web de la Secretaria General d'Ingressos Públics, un organisme sota control absolut de la troica. «Volíem crear en secret comptes de reserva vinculats a cada NIF sense dir-ho a ningú, només per tenir un sistema funcional. Amb prémer-li a un botó podríem assignar números d'identificació als titulars dels NIF, als contribuents », va revelar.
Com la secretaria general «està controlada completa i directament per la troica», Varufakis va cridar a un amic seu de la infància, un expert en informàtica i professor de la Universitat de Columbia, per hackejar el sistema.
Una setmana després que Varufakis es posés al comandament del Ministeri de Finances, el seu amic va contactar amb ell per telèfon i li va dir que tenia el «control» del maquinari però no del programari «que pertany a la troica».
El pla d'Schauble.
D'altra banda, Varufakis també va fer referència a la conversa al pla del ministre de Finances alemany, Wolfgang Schauble, que, segons va explicar, cerca reforçar les competències de la UE sense dotar-la d'una estructura democràtica federal.
«Schauble té un pla. La forma en què m'ho va explicar és molt simple. Ell creu que l'Eurozona no és sostenible com és ara. Considera que ha d'haver algunes transferències (de competències) fiscals, algun grau d'unió política.
Creu que aquesta unió política pot funcionar sense ser una federació, sense la legitimitat que podria aportar un Parlament federal triat adequadament, sinó sobre un executiu, (però) haurà de fer-se d'una forma molt disciplinada», va explicar Varufakis.
«(Schaeuble) em va dir explícitament que el «Grexit» va dotar de la suficient capacitat de negociació, amb el suficient poder de terroritzar per imposar als francesos el que París rebutja. ¿I què és? La transferència de París a Brussel·les de les competències per elaborar els pressupostos, almenys en certa mesura», va afegir.
Enllaç de l'article editat en castellà:
http://www.lavanguardia.com/economia/20150727/54433618671/grecia-varoufakis-banco-paralelo-troika-grexit.html
Enllaç de l'article original en anglès:
http://www.ekathimerini.com/199951/article/ekathimerini/news/varoufakis-admits-plans-for-parallel-payment-system-denies-grexit-goal
Enllaços relacionats:
La moneda i la constitució.
La desunió fiscal europea. Joan Casals.
Presentació de l'Eurocat al Col·legi d'Economistes. Intervenció d'en Jordi Griera.
Petita història de la moneda.
Pedro Olalla: «Això de Grècia ha estat un genocidi».
