|
 Última Hora. Opinió.
|
L'altre escenari.
Pere Bonnin.
Imagineu que el 17-8-2017 tres furgonetes amb explosius esclaten a Girona, Barcelona i Tarragona: centenars de morts i ferits, edificis ensorrats. Els Mossos –mantinguts en precari pel govern espanyol– i les urgències mèdiques («els hem destrossat la Sanitat» ¿recorden?) Estan desbordats. El caos impulsa a decretar l'estat d'excepció a Catalunya, on és desplegada la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i l'Exèrcit, amb l'anuència de la UE i EUA. Els mitjans –com han fet– culpen a l'independentisme. Res no impedeix destituir el govern català per incompetent ni la cacera d'independentistes a l'estil Erdogan: les ànsies de llibertat, ofegades altre cop en sang i cendres.
No va passar per la imperícia dels terroristes amb els explosius. Els Mossos, elogiats per Europol, i les urgències mèdiques van funcionar com un rellotge suís. La Generalitat va exercir de govern de l'Estat. El conseller d'exterior va rebre els ministres francès i alemany. La informació va ser emesa en català i en els principals idiomes europeus. L'ex-president Obama va posar a Carles Puigdemont d'exemple al món pel seu maneig de la crisis. Temps hi haurà per saber qui va ordir els atemptats.
La multitud congregada en dol va corejar un crit espontani, veu espectral dels milers de patriotes executats per defensar les llibertats catalanes: «No tinc por!».
Enllaços relacionats:
Pius Alibek, dues entrevistes.
Paradoxes polítiques.
«Atemptats a Catalunya, el quid de la qüestió», per Floren Dimas.
Dos països, dues realitats. Suso de Toro.
