|
 Altavoz. Dilluns, 4 de setembre de 2017.
|
L'espasa de Dàmocles de l'energia nuclear, per Martin Scheuch.
«El risc d'un accident nuclear penja com una espasa de Dàmocles sobre la població. Doncs quan se li dóna primacia als interessos econòmics, la vida de la gent no val res».
El divendres 1 de setembre s'ha iniciat a Alemanya la repartició gratuïta de pastilles de iode a la regió d'Aquisgrà, prop de la frontera belga. Per a què serveixen aquestes pastilles? Per prevenir el càncer de la glàndula tiroide en cas d'una exposició a radioactivitat. Senyal que les autoritats alemanys consideren que la possibilitat d'un accident nuclear és realment alta.
Doncs Aquisgrà queda a només 70 quilòmetres de la central nuclear de Tihange a Bèlgica, que compta amb tres reactors, dels quals el número 2 havia estat posat fora de servei l'any 2012, a causa de presentar unes 2000 esquerdes capil·lars en la seva estructura de formigó. En un estil que recorda a l'actual alcalde de Lima, Luis Castañeda, l'entitat supervisora va concloure que les esquerdes ja hi eren des de 1979, any de construcció del reactor nuclear i, per tant, si no havia passat res fins aleshores, no representaven cap perill.
El reactor va ser posat novament en servei al juny del 2013, fins que al març de 2014 les autoritats belgues van ordenar aturar-lo a causa de «resultats inesperats» en uns tests de resistència mecànica. L'aturada va ser temporal, ja que només va durar fins l'estiu del 2015. Ja al febrer d'aquest mateix any es va saber que les esquerdes havien augmentat de 2000 a 3150. Sense comptar amb altres problemes, que han afectat durant anys no sols al reactor 2 sinó també a l'1 de Tihange, i al reactor 3 de l'altra central nuclear belga a Doel.
És un problema que no afecta només a unes quantes centrals en territori belga. Semblaria ser un problema inherent a la generació pacífica d'energia a partir de la fissió nuclear.
Des del balcó de casa meva a Kleinfischlingen es pot albirar al lluny en direcció al Rin, en dies sense núvols, els dos reactors de la central nuclear de Philippsburg, situada a uns 25 quilòmetres del meu poble. Encara que no tan greus com els de Tihange, aquesta central també ha tingut problemes des del seu inici d'operacions el 1979.
Al novembre de 2011, el reactor 2 va ser posat fora de servei a causa d'una junta hermètica defectuosa. Quan es va voler posar-ho en operació novament el 2016, el govern regional de Baden-Württemberg va negar l'autorització, a causa que es va descobrir que vuit controls de rutina degudament documentats no s'havien efectuat en la realitat.
Ja al juny d'aquest any, a la regió on visc, s'ha efectuat una descentralització de les provisions de pastilles de iode, perquè estiguessin disponibles de manera més ràpida per a la població en cas d'una catàstrofe nuclear. Fins llavors milions de pastilles estaven emmagatzemades a Alzey, Ludwigshafen, Saarburg i Landau, situada a 8 quilòmetres d'on jo visc. Abans en només quatre punts de recollida, ara estan repartides en els ajuntaments.
Per a persones com jo, que estem a la cinquantena, aquesta mesura de prevenció resulta irrellevant, doncs les pastilles de iode només han de ser ingerides per persones que tinguin un màxim de 45 anys. Per sobre d'aquesta edat, els possibles efectes secundaris (hiperfunció de la glàndula tiroide, alteracions del ritme cardíac i augment de probabilitat d'infart) són més perillosos que el risc de contraure càncer a la tiroide.
Durant molt de temps considerada una alternativa «neta» davant d'altres mitjans per generar energia, la fissió nuclear es considera ara una opció d'alt risc, doncs en cas d'un accident, les conseqüències poden ser fatals, com va quedar demostrat pels accidents de Txernòbil en l'actual Ucraïna i Fukushima al Japó. No obstant això, hi ha tèrbols interessos econòmics en joc i encara que la Unió Europea ja ha pres la decisió d'anar tancant de mica en mica les centrals nuclears, els terminis s'han anat allargant. Se suposava que l'any 2015 la central de Tihange anava a ser posada definitivament fora de servei, però el govern belga va estendre els terminis fins al 2023 per al reactor 2 i fins al 2025 per als altres dos reactors.
Mentrestant, el risc d'un accident nuclear penja com una espasa de Dàmocles sobre la població. Doncs quan se li dóna primacia als interessos econòmics, la vida de la gent no val res.
Enllaç de l'article original en castellà:
http://altavoz.pe/2017/09/04/27160/la-espada-de-damocles-de-la-energia-nuclear-por-martin-scheuch
Enllaç relacionat:
Navarra, pionera del front antinuclear.
