Internet en general, i les xarxes socials en particular, han accelerat enormement la rapidesa de les comunicacions entre les persones.
Hi ha suposades avantatges en les xarxes socials que les mateixes xarxes socials i els seus usuaris s'encarreguen de donar a conèixer.
Per les persones compromeses amb les diferents causes justes pendents de la Humanitat, ja sigui a nivell individual, social, nacional o planetari, les xarxes socials permeten captar suports i coordinar mobilitzacions en un temps rècord.
Però en algunes d'aquestes xarxes socials aquest avantatge desapareix, doncs ja s'han donat casos que una determinada xarxa social ha clausurat de forma unilateral comptes o grups de contactes, degut a la seva molt activa militància en favor d'una causa en la qual els gestors d'aquesta mateixa xarxa social estaven en desacord, malgrat que aquests militants no hagin comès cap infracció legal.
Les xarxes socials, sobretot quan capten multituds de persones, permeten aplicar una extensa vigilància a la recerca d'aquells individus més actius en les causes justes que més xoquen amb els interessos dels poders fàctics. Es tracta de captar el més gran nombre de persones, per tal de tallar més eficaçment els caps que sobresurten.
A més, les xarxes socials estan caracteritzades per intentar captar de cadascun dels seus usuaris els seus gustos i els seus disgustos, allò que agrada i allò que desagrada de cadascú. Com que la privacitat de les xarxes socials pot ser nul·la per determinats grups de pressió, aquesta coneixença va a parar fàcilment als seus registres.
Aquesta informació és cabdal pels grups de pressió, tant estatals públics, com privats, perquè suposa saber quin és el pal i la pastanaga personalitzats de cada persona. Perquè cada individu és diferent d'un altre.
Es tracta que, un cop identificat un nou militant d'una causa justa, amb la qual un grup de pressió no està d'acord, d'aplicar-li el seu pal personalitzat, quan l'activitat d'aquest militant contradiu la voluntat del grup de pressió, o aplicar-li la seva pastanaga personalitzada, ja sigui per distreure-li, o per premiar-li quan la seva activitat s'adapta més a la voluntat del grup de pressió. És una realitat normal en aquest estat de fet, que no de dret, en el qual vivim mercès al diner anònim, des de fa uns 4300 anys.
De la mateixa forma que l'activitat dels militants s'ha accelerat en el temps, també ho ha fet l'activitat dels seus perseguidors. Abans de la existència d'Internet, per saber els punts febles d'un militant, calia anar provant empíricament possibles diferents formes de neutralitzar-lo, operació que es podia allargar fins i tot durant anys. Però ara, només cal resseguir el seu historial de missatges a la seva xarxa social per començar a esbrinar-los.
Cal ser molt acurat al decidir en quina xarxa social es vol crear un grup d'afinitat si es pretén aconseguir coordinar la lluita per una causa justa, doncs les persones que creen aquest grup d'afinitat es poden convertir, involuntàriament, en esquers perquè certs grups de pressió apliquin una persecució personalitzada als seus membres. Aquestes pressions passaran desapercebudes als creadors d'aquest grup d'afinitat, en el cas que actuïn de forma ben intencionada.
Seria injusta la nostra crítica al mal ús que es pot fer a les xarxes socials, sense afegir que aquest procés esmentat condueix inevitablement a que els militants de cada causa justa, un cop identificats els seus punts febles per part dels grups de pressió que els tenallen, han de procurar corregir de la millor forma possible aquests mateixos punts febles, cosa que no tothom és capaç de fer.
Lluís Maria Xirinacs (1932-2007), militant per la llibertat de la nació catalana i de totes les altres causes justes que li era possible assumir, tenia un truc per evitar caure en certs paranys, i el comentava de forma humorística: «Jo soc un viciós, però sempre vaig canviant de vicis».
Els militants són la més important esperança per millorar el món, si les causes que assumeixen són veritablement justes. La militància, com ha estat sempre, és també un procés de creixement i millora personal. Però més val emprar sistemes més senzills de comunicació que confiar en una xarxa social que hagi demostrat cometre abusos de poder.
Brauli Tamarit.
Data de creació: Dilluns, 17 d'agost del 2015.
Darrera actualització: Diumenge, 17 d'abril del 2016.
Enllaços relacionats:
Petita història de la moneda.
El primer estat de dret del món.
Desmuntant els paranys del diner.
Conferència «Món alternatiu» de Lluís Maria Xirinacs.
