El dumping consisteix en l’acció de vendre per sota del preu de cost amb l’objectiu d’arruïnar els competidors. Un cop l’empresa que practica el dumping ha assolit el monopoli del mercat, pot augmentar abusivament el preu de les seves mercaderies i té una posició favorable per continuar pagant salaris més baixos als seus treballadors.
Aquest tipus d'acció és una de les responsables de l'increment de l'atur i de la progressiva pèrdua de drets salarials i laborals de molts treballadors amb ocupació. Això ha provocat que tant aturats com treballadors perdin poder adquisitiu i, per tant, moltes empreses perdin, al seu torn, ingressos en concepte de vendes. A més, a causa de la pèrdua de condicions laborals i salarials i a les retallades en els costos de producció, la qualitat dels béns i serveis que s'ofereixen disminueix. En definitiva, el dumping provoca un empobriment general de la societat.
Contra aquesta acció, Agustí Chalaux i Lluís Maria Xirinacs, dins el seu Sistema General, proposen la següent solució, només aplicable amb eficàcia dins d'un mercat que disposa d’una o d'unes monedes totalment nominatives.
En primer lloc, tots els professionals mercantils de la comunitat geopolítica on s’aplica el Sistema General s'agrupen per gremis distribuïts per zones geogràfiques. La pertinença a aquests gremis és gratuïta i obligatòria, i tenen una primera finalitat: Establir un preu mínim per cada tipus de producte i servei.
Quan una mercaderia d’un país estranger arriba amb un preu de venda inferior al preu mínim establert pel gremi corresponent, automàticament, se li aplica un impost d’anti-dumping que iguala el seu preu al preu mínim establert pel gremi respectiu.
El muntant de tots els impostos d’anti-dumping serveix per exportar la revolució: Es tracta de revertir aquest capital en els treballadors dels països exportadors de productes que es volien vendre per sota del preu de cost, perquè rebin un sobresou que millori, com a mínim, les seves condicions salarials.
Per fer efectiu aquest sobresou, a la comunitat que aplica el Sistema General li va molt bé disposar, en aquests països exportadors, de sucursals de caixes d’estalvis d’aquella comunitat, les quals poden repartir aquest diner acumulat en comptes corrents dels beneficiaris del sobresou.
Amb aquesta solució, no només els treballadors amb ocupació dels països que apliquen el Sistema General no perden les seves condicions salarials i laborals, sinó que comencen a guanyar drets els treballadors dels països que encara no han assumit aquest sistema i que sovint són víctima de sobreexplotació.
Estudiosos del creixement de l’economia afirmen que no és possible que les persones de tot el món visquin consumint al mateix nivell que els treballadors més rics del Primer Món, perquè en aquest cas els éssers humans necessitaríem disposar dels recursos de múltiples vegades el planeta Terra.
Per corregir aquest problema, el Sistema General amb la seva transparència mercantil, facilita el respecte per les lleis que exigeixen fabricar productes saludables i no contaminants, impulsar el reciclatge integral de tota la matèria, utilitzar exclusivament fonts d’energia renovables i respectar els espais reservats als ecosistemes naturals.
Una societat que utilitza exclusivament fonts d’energia renovables, i no el petroli per exemple, no necessita crear o facilitar les condicions perquè els països productors de petroli, com Síria o Veneçuela, visquin en conflicte permanent per tal de cedir la seva producció petroliera a multinacionals que volen conquerir el monopoli de l’explotació i/o transport d’aquest recurs.
D'altra banda, un país exportador de petroli que visqui en pau pot anar millorant les condicions de vida dels seus habitants, per tal que no calgui que aquestes persones emigrin per necessitat. Això evita que es converteixin, en el pitjor dels casos, en treballadors sense papers que fan disminuir les condicions salarials i laborals dels treballadors amb papers dels països a on altrament els primers anirien a emigrar.
El Sistema General pot aportar, en els països receptors, una suficiència pressupostària que permeti, entre altres coses, que els immigrants puguin rebre una formació que els faciliti aprendre un ofici amb garanties, conèixer la llengua o llengües i la cultura del lloc on aniran, i saber els drets i deures que han de contraure amb la comunitat d'acollida.
Brauli Tamarit Tamarit.
Dimecres, 22 de juny del 2016.
Enllaços relacionats:
Torns per a cada gremi. Agustí Chalaux de Subirà.
La nostra pròpia responsabilitat.
La moneda i la constitució.
