Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Un raig d'esperança en la lluita contra el foc i en la defensa del nostre patrimoni forestal...

Equip de FreeNews. Setembre 2005.

En un any en què la sequera ha estat camp abonat per la proliferació d'incendis, tant a Espanya com a Portugal, bombers, voluntaris, particulars afectats, ministeris i altres han vist, impotents, com el foc devastava milers d'hectàrees de boscos, nuclis d'habitatges i vides humanes.

A Espanya, la recerca de responsabilitats va donar com conclusions que van fallar mitjans i recursos, i que els existents es van aplicar tard. Com pal·liatiu, l'Estat va destinar subvencions milionàries a algunes de les zones afectades. I a Catalunya es van destinar 41,4 milions d'euros a la compra de camions, amb dispositius que polvoritzen una cortina d'aigua sobre l'exterior de la cabina i els pneumàtics, per protegir el vehicle d'extinció.

N'hi haurà prou amb tot això per salvaguardar la resta dels nostres boscos que encara segueix en peu?

Podria fer-se alguna cosa més?

El que està a les nostres mans:

L'acte més simple que podem fer és ser prudents. L'augment del nombre de turistes, excursionistes i habitants de les ciutats, que desconeixen els problemes del medi, és causa directa de molts incendis. Un cert nombre d'incendis són produïts per la crema de matolls que s'escapen de control. O per barbacoes no controlades. O per vidres i ampolles abandonades al bosc.

El segon pas correspon als propietaris de finques forestals, ja siguin privades o pertanyin a l'Administració. I és la neteja del sotabosc: arbres secs caiguts, branques, matolls, arbustos. Els boscos no explotats, sense aclarits ni nets, estan cada vegada més exposats als incendis a causa de la gran acumulació de material combustible. També els camins han de ser mantinguts en condicions per permetre el pas dels vehicles d'extinció.

El tercer pas correspon als habitants de zones i nuclis rurals. No és fàcil trobar una població rural prou interessada en la conservació forestal, i/o coneixedora de les condicions del sòl i habituada a manejar eines, de manera que és difícil o impossible una acció local ràpida de lluita contra els incendis.

Necessiten abans de res tenir una bona formació sobre com actua el foc, i sobre com poden col·laborar eficaçment en una extinció, sense perill de les seves vides. Els primers moments en què es declara un incendi són decisius, i qui més a prop estan són els habitants de la zona, no els bombers. A part de formació sobre com actuar, i d'un sistema d'organització que els coordini amb els pobles veïns, els pobles i nuclis rurals han de tenir bótes i equipament adequat.

El que depèn de les nostres administracions:

Correspon a les nostres administracions dotar dels fons necessaris als pobles i nuclis rurals perquè puguin disposar de l'equipament necessari, i en les degudes condicions (cubes, mànegues, filtres, motxilles d'extinció, roba adequada, productes d'extinció...).

És preferible comptar amb un pressupost per a la lluita contra el foc ABANS que es produeixi, que haver de dedicar amb seguretat un import molt més gran en concepte de subvencions, DESPRÉS que el foc ha assolat ja milers d'hectàrees.

Una altra de les assignatures pendents que té l'Administració és mantenir-se al dia en tot el que concerneix a nous descobriments o tecnologies destinades a la prevenció i extinció d'incendis.

L'equip de FreeNews va ser present, el passat dia 23 de juliol de 2005, en una demostració efectuada al poble de Castellterçol (Barcelona), i organitzada per l'Ajuntament i l'Associació de Defensa Forestal els Cingles. La demostració posava a prova l'eficàcia dels formulats AyDo Flame-Save per a la protecció i extinció del foc.

Una de les proves consistia a comprovar la protecció que podia aportar als materials tractats, en aquest cas aplicant-la a la vestimenta que utilitzen els cossos de bombers i voluntaris.

Demostració d'Ayhan Doyuk a Castellterçol. Imatge 1.

A tal efecte es va emplenar una granota de cotó amb palla, es va vaporitzar amb la protecció i, per tal que pogués cremar, es va ruixar amb gasolina.

Podem donar fe que la ruixada, efectuada pel Toni, un dels veterans amb més de trenta anys en el seu haver en la lluita contra el foc forestal, va ser exhaustiva.

Demostració d'Ayhan Doyuk a Castellterçol. Imatge 2.

Tal com s'havia assegurat, el foc va cremar consumint la gasolina, però sense destruir el teixit de cotó.

I, el que és més espectacular, sense cremar la palla amb què s'havia omplert la vestimenta. També el barret de palla del ninot, i les sabatilles esportives de plàstic, van quedar intactes.

Demostració d'Ayhan Doyuk a Castellterçol. Imatge 3. Demostració d'Ayhan Doyuk a Castellterçol. Imatge 4.

La tela va ser esquinçada per comprovar l'estat del farciment de palla...

Demostració d'Ayhan Doyuk a Castellterçol. Imatge 5. Demostració d'Ayhan Doyuk a Castellterçol. Imatge 6.

Resultat: Un deu sobre deu! No és en absolut habitual que a un bomber ruixeu la seva roba amb gasolina per entrar a apagar un foc. Però sí que es donen unes condicions de temperatura ambiental tan elevada que qualsevol material, per resistent que sigui al foc, pugui començar a fondre's o entri en combustió.

Les altres proves van ser realitzades amb els arbres i arbustos abundants en l'entorn de Castellterçol que presenten major facilitat de combustió, i en conseqüència, major dificultat per a l'extinció. Pins verds, per les resines que contenen, ginebre, pels olis essencials que el converteixen en inflamable fins i tot sota una pluja abundant, bruc sec...

Demostració d'Ayhan Doyuk a Castellterçol. Imatge 7. Demostració d'Ayhan Doyuk a Castellterçol. Imatge 8.
Demostració d'Ayhan Doyuk a Castellterçol. Imatge 9. Demostració d'Ayhan Doyuk a Castellterçol. Imatge 10.
Demostració d'Ayhan Doyuk a Castellterçol. Imatge 11. Demostració d'Ayhan Doyuk a Castellterçol. Imatge 12.

El resultat va ser excel·lent. Despres d'aplicar la vaporització de la barreja AyDo Flame-Safe amb aigua, l'extinció va ser instantània. Un punt important és que una vegada que l'aigua entra en contacte amb el foc, el fum que es produeix en la combustió passa a ser blanc. Aquest fum blanc no conté ja el sutge procedent de la combustió, l'ambient ha quedat àmpliament oxigenat.

Al contrari que altres productes retardants o per a l'extinció d'incendis, Flame Safe no presenta cap toxicitat per al medi ambient, ja que l'element principal de la fórmula, l'aigua Èlix, és simplement aigua tractada.

Als membres de FreeNews ens va sorprendre saber que no és la primera vegada que una tal demostració es realitza a Espanya. Fa poc més d'un any s'havia efectuat una altra similar a Extremadura, davant els cossos de voluntaris forestals i bombers de la Junta d'Extremadura. I tot i que ja llavors va quedar de sobres demostrada la seva efectivitat, l'Administració corresponent no va efectuar cap gestió per dotar els seus cossos de bombers i voluntaris d'un subministrament suficient per a les seves cisternes.

La veritat és que es va fer molt poca o nul·la divulgació de la mateixa, per part dels mitjans informatius. Igual que de la demostració a Castellterçol, que va aparèixer només breument en una televisió local, i no va ser emesa per cap altra cadena de les que sí es trobaven presents i van filmar l'esdeveniment.

Potser la demostració d'un producte que resulta eficaç, ràpid i no tòxic, en l'extinció d'incendis no resulta TAN noticiable per a la captació d'índexs d'audiència, com les imatges de les flamarades, i la desesperació de qui veien cremar les seves possessions.

Properament publicarem a FreeNews les característiques detallades d'actuació d'aquest producte. I animem des d'aquí a aquells ajuntaments rurals i propietaris de finques forestals que vulguin saber més, perquè ens escriguin.

Enllaç a la pàgina original en castellà:

http://free-news.org/AyDo-05.htm


Enllaços relacionats:

Ayhan Doyuk. Demostracions a Castellterçol, 2005.

Ajuntament de Castellterçol. Nota de premsa.

La salinització de la conca del Llobregat. Entrevista a Roger Lloret.

Documental «La sal de la mort».

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte