El Punt Avui+. Diumenge, 3 de febrer del 2019.
Punt de vista. Opinió. Tribuna.
#NovullpagarConsejo
Albert Vidal i Raventós. Psicòleg.
«No entenem que s’amenaci els psicòlegs catalans que no volen pagar una quota extra al Consejo General de Psicología de España».
Tot va començar ara fa un any, quan 50 psicòlogues i psicòlegs de l’ANC vam demanar al nostre col·legi professional (COPC) que no ens cobrés la quota destinada al Consejo General de Psicología de España. El Consejo és un organisme centralitzat a Madrid, que agrupa els col·legis de psicologia espanyols, entre els quals, encara avui, el Col·legi de Psicologia de Catalunya. Consideràvem que per fer valer el mandat democràtic de l’1-O calia fer un pas endavant, en aquest cas deixar de pagar la quota al Consejo, que el col·legi català cobra a part de la quota col·legial.
El COPC, però, no va fer cas de la nostra petició, i ens va girar el rebut del Consejo igualment. Tot seguit, 80 col·legiades i col·legiats vam decidir retornar-lo, fet que va iniciar, així, un torcebraç indesitjat amb el col·legi català, que no només es negava a considerar la nostra petició, sinó que adoptava un rol persecutori i castigador, advertint amb expedients disciplinaris i expulsió del col·legi, amb els riscos professionals que això podia implicar. Un any més tard, i malgrat la situació de desempara col·legial, seguim amb el retorn dels rebuts de la quota Consejo. I hem crescut considerablement, ara en som 150, segons dades oficials del COPC.
No entenem, però, que el nostre col·legi continuï amb amenaces d’expedients i expulsió, com ha fet aquest Nadal per correu postal. Hem descobert que els estatuts col·legials no regulen accions com la nostra, tècnicament un impagament parcial de quota (menys del 20%). Demanem ser tractats en igualtat de condicions, que es respecti la nostra acció fins que s’assoleixi almenys l’import d’una quota anual, que és el motiu legal per procedir a la baixa. I per això poden passar uns quants anys. També hem descobert que aquests mateixos estatuts, article 4.1, defineixen una relació bilateral amb el Consejo, que a la pràctica és inexistent, mera pertinença orgànica. És a dir, s’anuncien uns acords pactats entre les parts que ni s’han escrit ni s’han signat mai. Això dificulta saber quines contraprestacions rep el col·legiat/colegiada pel fet de pagar al Consejo, que després d’un any preguntant seguim sense conèixer.
També hem quedat sorpresos de saber que l’estructura espanyola de col·legis i consejos, regulada per la Ley de Colegios Profesionales del 1974, contravé de manera flagrant la normativa europea. Una normativa que insta a una ordenació professional basada en associacions de lliure afiliació. La UE fa anys que demana la reforma de la llei, però els successius governs espanyols l’ajornen per pressions dels lobbies col·legials, reticents a perdre privilegis. I així seguirem, sorprenent-nos i lluitant.
Enllaç de l’article original en català:
http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1546640-novullpagarconsejo.html
Enllaços relacionats:
Silencis còmplices. Bloc AlfDuranCorner.com. Alfons Durán Pich.
Ens plantem dins del Col·legi de Psicologia. Dolors Marín, Albert Vidal i Joan Francesc Serra, psicòlegs.
Dolors Marin: «El que hem viscut junts ens ha fet més forts».
Canvi de fons al Col·legi de Psicòlegs. Vilaweb.
Un Col·legi per la República: la sectorial de Psicòlegs de l’Assemblea, preparada per presidir el Col·legi de Psicòlegs. Assemblea Nacional Catalana.
