Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Capítol 6. La factura-xec telemàtica.
- Objectius d'aquest capítol.
- Què és la factura-xec.
- Actualització telemàtica de la factura-xec.
- Característiques mètriques-documentàries
de la factura-xec.
- El mercat telemàtic.
1. Objectius d'aquest capítol.
En acord amb les condicions que hem enunciat en el capítol
anterior, es tractarà ara de definir un nou possible instrument
monetari, que anomenarem factura-xec. En la factura-xec es basa
la construcció d'un sistema monetari racional i informatiu, amb
el qual es pot afavorir el desenvolupament d'un mercat clar i pròsper.
2. Què és la factura-xec.
La factura-xec no és sinó l'actualització d'allò
que, en el capítol 2, hem denominat instrument-document
monetari. Es tracta, simplement, d'un document intra-comptable,
que cada agent de mercat ben personalitzat i responsabilitzat pot emetre,
segons llei, i amb l'única limitació del seu saldo en compte
corrent, per tal de reglar un acte d'intercanvi mercantil elemental.
L'anomenem factura-xec perquè, efectivament, reuneix alhora
les característiques d'una factura i d'un xec.
Quant a factura, fa constar la plaça i la data de la transacció,
especifica la quantitat i qualitat de la mercaderia concreta que és
objecte de la transacció, el seu preu unitari i la quantitat total
a pagar. Especifica també el nom de l'establiment del venedor.
Quant a xec, aquest mateix document fa constar la identitat del
client, el nom del seu establiment comptable i el número
del seu compte corrent, així com l'establiment comptable i número
de compte corrent del proveïdor. En tant que document intra-comptable,
es constitueix en ordre de pagament del client al proveïdor, pagament
que es realitza per simple passació d'escriptures entre els
respectius comptes corrents, per mediació dels establiments comptables
indicats.
El funcionament d'aquesta factura-xec és ben senzill.
Cada acte d'intercanvi mercantil comporta dos agents, que s'anomenen,
respectivament, client i proveïdor. Tot client és
emissor de la factura-xec, i el proveïdor n'és el beneficiari.
Un cop la factura-xec, és omplerta amb totes les dades indicades
més amunt, el client emissor la signarà. La passació
d'escriptures que constitueix el pagament, és automàticament
realitzada per l'establiment comptable a la simple presentació,
per part del proveïdor, de la factura-xec degudament omplerta i signada
pel client.
Aquesta factura-xec no pot ser mai endossada a un tercer: el proveïdor
n'és l'únic beneficiari legal. Un cop realitzada la passació
d'escriptures, és neutralitzada, microfilmada i arxivada a fins
estadístics i justicials, i aquí s'acaba la seva circulació.
La factura-xec també pot comportar un termini de pagament segons
llei; en tots els casos, l'interès anirà a càrrec
del client-deutor-emissor que necessita ajornar el pagament: aquest és
el procediment més equitatiu i més eficaç des del
punt de vista del mercat.
Seria també molt senzill de crear una Caixa Interbancària
que garantís el pagament al beneficiari de tota factura-xec emesa
sense fons: aquesta Caixa Interbancària seria l'únic actor
davant la Justícia contra l'emissor defallent. Només així
pot arribar a inspirar confiança un tal sistema.
Un altre dels avantatges que permet la factura-xec, és una recaptació
fiscal automàtica (veure capítol 11).
3. Actualització telemàtica de la factura-xec.
L'instrument monetari que acabem de descriure només pot esdevenir
funcional, pràctic, àgil i còmode, si aprofita les
possibilitats de la tecnologia de la transmissió i tractament a
distància de la informació: això és, de la
telemàtica.
L'aplicació de la telemàtica al sistema monetari no és
cap novetat: ja tothom ha sentit parlar de diner electrònic,
transferència
electrònica de fons, o terminals de punt de venda.
Des de l'any 1970 començaren a instal·lar-se a Europa,
Estats Units, Canadà i Japó els terminals de punt de venda.
Com el seu nom indica, es tracta de terminals d'ordinadors situats en el
mateix lloc de la venda. Per a pagar, el client entrega una targeta magnètica;
el terminal, connectat amb els ordinadors dels bancs, comprova automàticament
si el compte del client disposa de suficient poder de compra per a realitzar
el pagament. Si és així, el compte del client és immediatament
debitat pel valor de la compra, a benefici del compte del comerciant.
Més recentment han sorgit les targes de memòria:
es tracta de targes que duen un microprocessador integrat, en la memòria
del qual el Banc pot carregar una quantitat determinada de poder de compra.
A l'hora de pagar, el comerciant posseïdor d'un aparell adequat per
a llegir la targeta comprova que aquesta contingui suficient poder de compra
i, si és així, acredita aquesta quantitat, amb indicació
del compte del client, en profit del comerciant. El diner s'inscriu en
una cassette o en una altra memòria auxiliar; quan la cassette
és plena, el comerciant la porta al Banc, on se li abona en el seu
compte. Quan en la tarja no queda poder de compra, el seu posseïdor
la duu al Banc per a recarregar-la.
Aquestes i molts altres iniciatives de transferència electrònica
de poder de compra, estan en marxa en els països més avançats,
i no trigaran a imposar-se a tot arreu (vegeu annex
II sobre implantació actual de la monètica).
Però és molt important d'adonar-se que aquestes noves
realitats no s'engloben en el context d'una reflexió teòrica
completa sobre el sistema monetari i la seva funció social. És
precisament per a omplir aquest buit teòric que proposem la reflexió
continguda en aquest assaig, i que oferim com a alternativa conceptual
la factura-xec telemàtica. Aquesta pot ser viable i pràctica
aprofitant els sistemes de pagament electrònic, com el de la tarja
amb microprocessador.
Factura-xec telemàtica vol dir, senzillament, que tota factura-xec
emesa ho serà a través d'un sistema telemàtic centralitzat
a nivell de societat geo-política. Això donaria lloc a l'aparició
d'un sistema monetari completament telemàtic, la qual cosa és
avui, des del punt de vista tecnològic, perfectament plausible.
Un tal sistema monetari hauria de comprendre els següents elements
mínims, interconnectats entre ells:
-
Centres facturadors privats: tots i cadascun dels establiments de
venda mercantil -empreses, comerços al major, comerços i
indústries al detall-, per petits que siguin, constitueixen un centre
facturador. Han d'estar, doncs, proveïts de mini-ordinadors facturadors
i impressors de factura-xec, una per a cada acte elemental de venda-compra
efectuat. Per tal que la factura esdevingui xec, cal que sigui signada
pel client o bé, senzillament, acceptada a través de la seva
targeta de pagament electrònic.
-
Centres comptables privats: són els establiments comptables,
és a dir, els Bancs de Negocis i les Caixes d'Estalvis. Aquests
s'encarreguen de donar compliment a l'ordre de pagament que és la
factura-xec: és a dir, realitzen la passació d'escriptures
entre els dos comptes corrents, el del client i el del proveïdor.
Si els centres facturadors estan telemàticament connectats amb els
centres comptables, aquesta passació d'escriptures pot realitzar-se
a l'instant mateix de la transacció. Els establiments comptables,
a més a més, poden encarregar-se de micro-filmar i arxivar
les factures-xec per ells gestionades, i de realitzar tots els estudis
d'anàlisi i estadística que la comunitat els encarregui.
Les innombrables qüestions de tipus pràctic i polític
que pot suscitar aquest punt les deixem per al capítol
següent. Diguem, no obstant, que caldrà estudiar els mecanismes
oportuns per a garantir, tant la inviolabilitat de la xarxa monetària
telemàtica pel que fa a possibles manipulacions, com la seva
impenetrabilitat pel que fa a les dades de tipus personals, les quals hauran
de ser custodiades per una Justícia eficaç i independent
de l'Estat. Així doncs, les analítiques-estadístiques
elaborades a partir de la xarxa monetària telemàtica hauran
d'efectuar-se sempre amb total omissió de les referències
personalitzadores, i seran considerades d'interès públic.
-
Centre telemàtic geo-polític: a aquest centre arribaran
les dades analítiques estadístiques d'interès públic
elaborades pels diferents establiments comptables; allà seran integrades,
i es realitzaran les analítiques-estadístiques centralitzades-globals
de tota la societat geo-política.
-
Centre telemàtic geo-justicial: aquest centre, a les ordres
de la Justícia de la societat geopolítica, rebrà la
totalitat de dades de totes les factures-xec. Amb aquesta informació
exhaustiva elaborarà la comptabilitat privada i empresarial; contrastarà
les dades analítiques-estadístiques del centre telemàtic
geo-polític en relació a les processades per ell independentment;
i, protegirà contra qualsevol ingerència, sota secret professional
i sistemes d'autocontrol, totes les dades personals, privades i professionals.
4. Característiques mètriques-documentàries
de la factura-xec.
Podem recapitular tot el que s'ha dit fins aquí enumerant les
característiques mètriques-documentàries de la factura-xec.
-
La factura-xec és estàtica: s'emet per a instrumentar
i documentar un únic acte mercantil elemental: és tancada
en aquest únic acte, i doncs, ja no pot servir mai més. Ha
de ser neutralitzada i arxivada a fins únicament analítics-estadístics
o justicials.
-
La factura-xec és diversificada: no és uniforme, com
els bitllets de banc, sinó que s'emet expressament per a cada transacció,
en funció de les seves característiques específiques.
Però, a més a més d'aquesta individualització
màxima de les factures-xec, caldrà preveure legalment uns
subtipus bàsics de factures-xec, segons la classe de transacció
de què es tracti (comerç exterior o interior, comerç
inter-empresarial o de consum...), per tal de facilitar la tasca de la
posterior anàlisi i estadística.
-
La factura-xec és personalitzada: fa constar els dos agents
de la transacció que mediatitza: el client-deutor-emissor i el proveïdor-beneficiari.
Gràcies a aquestes característiques, la factura-xec telemàtica
pot esdevenir l'instrument-document monetari capaç de convertir
el sistema monetari en un autèntic sistema de mesura i informació
quantitativa sobre els fets mercantils.
Però això, amb la condició indispensable que esdevingui
l'únic instrument monetari legal i real, és a dir,
que el paper-moneda anònim desaparegui completament. La factura-xec
telemàtica que hem descrit no difereix gaire dels diferents models
de pagament electrònic avui ja corrents. El que cal, doncs, és
que el pagament electrònic perfectament documentat esdevingui l'única
forma acceptable de transacció monetària, que desaparegui
la possibilitat de convertir la circulació monetària documentada
en circulació anònima i impersonal.
5. El mercat telemàtic.
La realitat resultant de la radical supressió dels instruments
monetaris actuals, i la seva substitució per una xarxa monetària
telemàtica com la que aquí s'ha esbossat, podria anomenar-se
mercat
telemàtic.
En un mercat telemàtic, cada transacció elemental està
plenament documentada: hi ha per tant una total nitidesa de mercat, una
transparència i una informació completes. Sempre que aquest
potencial informatiu sigui posat a disposició de tota la població,
i no sigui reservat exclusivament com en l'actualitat a un sector privilegiat,
s'obre la possibilitat enorme d'unes majors i millors riquesa, llibertat
i capacitat d'actuació intel·ligent i eficient.
Hom podria objectar que el cost econòmic d'un tal mercat telemàtic
seria excessiu; però aquesta objecció pot ser rebatuda si
considerem els enormes beneficis socials que se'n podrien derivar:
-
disponibilitat d'una informació precisa i exhaustiva sobre el mercat;
-
en conseqüència, un millor coneixament científic del
mercat;
-
i una pràctica de conducció estratègica del mercat
molt més racional i eficaç.
Aquests beneficis s'estenen a tot el cos social, i no a una minoria
privilegiada. Es fàcil la comparació amb d'altres despeses
d'abast geo-polític, tan importants i tan poc beneficioses com puguin
ser l'armament.
Per altra banda, amb la factura-xec telemàtica i el mercat
telemàtic s'assoleix una desmaterialització monetària
que mostra ben clarament la naturalesa essencial de qualsevol sistema
monetari: l'abstracció i instrumentalitat, desprovistes
de qualsevol necessitat de valor intrínsec de l'instrument que acompleix
aquesta funció.
En el sistema monetari que es proposa, el poder de compra de cada persona
estarà constituït, simplement, per una xifra en el seu compte
corrent. Aquest poder de compra es podrà mobilitzar, única
i exclusivament, per l'emissió d'una factura-xec: la passació
d'escriptures conseqüent és automàtica, a través
de l'ordinador.
De fet, les possibilitats de la tecnologia telemàtica permeten,
fins i tot, de prescindir de la materialitat de la factura-xec: ja que
una simple memòria magnètica seria suficient per a dur, personalitzadamet,
el registre de totes les operacions monetàries efectuades per cada
un i tots els agents del mercat.
Factura-xec de consum.
Zona de comptabilitat general.
Quantitat |
Article |
N. codi |
Preu unitari |
Total |
15 kg. |
Patates |
015.24.35 |
50 |
750 |
10 kg. |
Mongetes |
015.49.84 |
120 |
1200 |
5 kg. |
Taronges |
015.36.75 |
50 |
250 |
|
Total |
|
|
2200 |
|
5% Taxa Única de Solidaritat Social |
|
|
110 |
|
Total general |
|
|
2310 |
Zona de protecció judicial.
Casa Joan |
CARTA D'IDENTITAT |
C/ Badalona, 35 |
|
08018-Barcelona |
CLIENT |
Josep Coromines Andreu |
N. colegial: 35.426 |
Codi personal |
ABD 380314 |
Banc Mediterrani |
Caixa d'Estalvis |
N. 0246 |
N. v/c ABD 359.840 |
Pagament: immediat |
a 30 dies |
|
Nota: Pagament garantit per la Caixa Interbancària.
Descompte a pagar pel client. |
Model de factura-xec de consum: és clarament diferenciada
la zona de comptabilitat general -la qual és necessària
per preparar estadístiques i anàlisi exactes a disposició
de tota la societat- i la zona de protecció judicial -la
qual es processen completament protegides sota secret professional, de
la Justícia independent.
|