Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
B. Cap a un sistema monetari racional.
Capítol 5. Premisses per a un instrument monetari
racional.
- Objectius d'aquest capítol.
- Els sistemes mètrics-documentaris.
- Les unitats de mesura.
- Els procediments de mesura.
- Els documents de mesura.
- Conclusions.
1. Objectius d'aquest capítol.
En aquest capítol s'assentaran les bases mínimes indispensables
a un sistema monetari racional, partint de la idea que aquest és
un sistema mètric.
Aquests principis podran després aplicar-se a la ideació
d'un nou instrument monetari, capaç de clarificar les relacions
monetàries i d'aportar nou vigor al mercat.
2. Els sistemes mètrics-documentaris.
Com ja s'ha vist en els capítols anteriors, la característica
definitòria dels sistemes monetaris és la de constituir
un sistema de mesura abstracte per a la medició del valor de canvi
de les mercaderies en un mercat donat.
De manera que podrem parlar de sistema monetari racional sempre que
ens trobem davant d'un autèntic sistema mètric, és
a dir, d'un sistema que proporcioni imatges fidels, però abstractades,
de la realitat.
Els elements mínims indispensables a un sistema mètric
eficaç són els tres seguents:
-
Una unitat de mesura rigorosament definida, de naturalesa radicalment
convencional-abstracta.
-
Un procediment de mesura que permeti, en la pràctica, l'acte
de la medició: això és, que permeti d'assignar a cada
concret fenòmen elemental observat un nombre determinat i precís
d'unitats de mesura.
-
Un document de mesura que deixi constància documentària
de cada acte elemental de medició efectuat, per tal que tota persona
competent pugui repetir aquest acte, i comprovar-ne l'exactitud, i també
per tal que es pugui procedir a una posterior estadística i analítica
del conjunt total de medicions efectuades.
En el cas del sistema monetari, cal també que es reuneixin els tres
elements. A continuació, els examinarem un per un, en relació
sempre als sistemes monetaris.
3. Les unitats de mesura.
Les unitats de mesura que hom inventa per a quantificar una dimensió
qualsevol d'un fenòmen qualsevol, són conceptes totalment
abstractes, i llur invenció és totalment arbitrària.
L'única condició que hom ha de complir, és que la
definició de la unitat sigui molt precisa i rigorosa.
La unitat de longitud, per exemple, és el metre. Antigament,
era definit com «la distància de la deumillonèssima
part del quadrant del meridià terrestre». Actualment, però,
avançant sempre cap a una major precisió i abstracció
de les unitats, hom tendeix a definir el metre com «la longitud del
trajecte recorregut en el buit per les ondes electromagnètiques
planes durant 1/299.792.458 segons».
En ciència de mercat, la dimensió o pervalència
que interessa principalment de mesurar és el valor de canvi
de les mercaderies concretes; la unitat per a la mesura d'aquesta pervalència
és la unitat monetària, que rep diferents noms en
cada Estat, ja que cada un defineix la seva pròpia -com antigament
cada país també definia les seves pròpies unitats
de longitud, pes, volum...-.
Però, les unitats monetàries són una classe d'unitats
de mesura molt especial, perquè no romanen estables. Efectivament,
el valor de canvi de les mercaderies concretes no és sempre el mateix,
no és idèndic en diferents situacions de temps i d'espai.
La distància entre Barcelona i Madrid és sempre la mateixa;
però el preu d'un litre de vi no és el mateix a Madrid que
a Barcelona, o avui que fa deu anys, sinó que varia, en el temps
i en l'espai, en funció d'una sèrie molt complexa de causes,
que no és ara el moment d'analitzar.
Com que la realitat que vol mesurar és variable, la unitat monetària
és també variable: no hi ha cap constant exterior invariable
en relació a la qual definir el valor de la unitat monetària.
De manera que la definició de les unitats monetàries no és
fixa, sinó que varia correlativament a les variacions en el valor
de canvi de les mercaderies concretes que mesura.
Per això mateix, la unitat monetària no pot definir-se
en relació a una única mercaderia privilegiada, sinó
que, en un espai geo-polític donat, ha de definir-se en relació
al conjunt de totes les mercaderies que hi circulen en cada període
de temps considerat.
4. Els procediments de mesura.
Un cop definida amb rigor i precisió una unitat de mesura qualsevol,
cal inventar la manera de poder realitzar, en la pràctica, les medicions
de fenòmens concrets que interessin a qualsevol persona.
Realitzar una medició no és altra cosa que comptar el
nombre d'unitats abstractes que per convenció hom assigna a un fenòmen
concret qualsevol, d'acord amb la definició donada.
En el cas de les unitats de longitud, tothom coneix els «metres»,
els «regles», i tants altres instruments i tècniques
de medició, que constitueixen els procediments de mesura.
En el cas de les unitats monetàries, l'únic procediment
imaginable per a realitzar la medició del valor de canvi
d'una mercaderia concreta, és precisament el mateix canvi,
el lliure contracte canviari-monetari realitzat entre dos agents del mercat.
És la llibertat del joc del mercat que genera preus i salaris assignats
a cada mercaderia concreta, en el mateix moment en què es realitza
un acte de compra-venda.
Preus i salaris són entitats mixtes, concretes-abstractes,
que resulten de cada acte de medició, de cada inter-comparació
entre la mercaderia concreta a mesurar i la unitat abstracta mesuradora,
en el mercat.
I, paradoxalment, és del conjunt de preus i salaris fixats en
un espai-temps donat que hom pot, per una operació inversa a la
d'aquesta fixació, definir el valor de la unitat monetària
-anomenat diner- en aquest espai-temps. Ja que el valor de la unitat
monetària no pot definir-se sinó com la seva capacitat de
compra mitjana en cada espai-temps donat.
5. Els documents de mesura.
La darrera condició indispensable a tot sistema mètric
eficaç i científic, és que tot acte de mesura realitzat
estigui ben documentat i personalitzat, tant de cara a poder confirmar
la seva validesa, com de cara a poder utilitzar els resultats elementals
en l'obtenció d'analítiques i estadístiques
del conjunt global o subconjunt sectorial observats.
Així, cada acte de mesura del valor de canvi de les mercaderies
concretes -és a dir, cada intercanvi mercantil elemental- cal que
estigui també plenament documentat.
Com ja s'ha vist en el capítol 2,
en un sistema monetari racional, aquesta documentació es realitza
automàticament a través dels instruments-documents monetaris.
Aquests són instruments en tant que serveixen per a facilitar els
intercanvis; però també són documents perquè
recullen i conserven cada acte mercantil efectuat a través d'ells.
Les condicions mínimes que hom pot exigir a una documentació
seriosa són dues: primer, que cada acte de mesura lliuri el seu
propi document; segon, que aquest document sigui exhaustiu, això
és, que consigni totes les circumstàncies significatives
que concorren en l'acte de mesura realitzat.
I és sobretot per aquesta banda que falla el sistema monetari
actual: perquè està mancat de documentació adequada.
En els sistemes monetaris vigents, els instruments-documents estan constituïts,
com ja sabem, per peces de moneda, paper-moneda i instruments escripturals.
Però tots aquests instruments, són de naturalesa essencialement
anti-documentària. Més que documentar, es pot dir que amaguen
la realitat, degut a les característiques que s'enumeren a continuació.
-
Mobilitat: no documenten una única transacció mercantil
elemental, sinó que serveixen en multitud d'intercanvis, circulen
en el mercat per un temps indefinit, acomplint el seu paper instrumental
en una quantitat desconeguda d'intercanvis elementals. Degut a aquesta
mobilitat permanent, és impossible de fixar amb precisió
cada un dels actes elementals d'intercanvi efectuats.
-
Uniformitat: els instruments monetaris actuals, i especialment el
paper-moneda, en el qual es basen tots els altres, són idèntics
entre ells. El paper-moneda només varia quant al nombre d'unitats
monetàries que representa: però no forneix cap indicació
respecte dels detalls particulars de cada intercanvi elemental en què
intervenen. No ens diu què s'ha intercanviat, ni com,
ni quan,... Aquesta uniformitat impedeix qualsevol intent d'anàlisi
precisa de la complexa i fluïda realitat mercantil.
-
Anonimat: finalment, la majoria dels instruments monetaris actuals
són anònims, és a dir, no informen sobre quins
són els agents d'un intercanvi mercantil o d'un acte monetari qualsevol.
No permeten doncs d'assignar responsabilitats als agents monetaris, i especialment
si es tracta de paper-moneda. Des d'aquest punt de vista, el paper-moneda
és, no només anti-estadístic i anti-analític,
sinó també i sobretot anti-social, perquè permet de
realitzar tot tipus d'activitats monetàries sense que en quedi cap
rastre personalitzador i responsabilitzador davant la Justícia.
Si bé únicament al paper-moneda i a les peces de moneda poden
aplicar-se amb propietat les tres característiques anteriors, cal
no oblidar que els instruments bancaris-escripturals són
també essencialment anti-documentaris, malgrat que pugui semblar
el contrari a primera vista.
Efectivament, una signatura en un xec, un nom, un número de compte
corrent,... són elements, avui dia, personalitzadors. Però
la documentació que proporcionen és molt parcial, per diversos
motius:
-
En primer lloc, molts xecs són «al portador», i doncs,
només personalitzen un dels dos agents del canvi monetari efectuat.
-
En segon lloc, la informació que proporcionen sol ésser considerada
com a «secret bancari» o, si més no, és reservada
a grups i sectors privilegiats: mai no és feta pública.
-
Finalment, i donada la naturalesa subsidiària dels instruments bancaris-escripturals,
aquests són sempre convertibles, a simple petició del propietari
del compte corrent, en bitllets de banc completament anònims, quedant
així tallat el rastre documentari-personalitzador.
Així doncs, els instruments escripturals-bancaris són potencialment
documentaris; però no podran ser-ho plenament mentre coexisteixin
i siguin subsidiaris d'un sistema d'instruments monetaris anònims
i anti-documentaris. El sistema monetari, considerat en el seu conjunt,
no serà un sistema documentari i informatiu fins que un instrument
personalitzador, tancat en una única transacció elemental,
i exhaustivament documentador, no esdevingui l'únic instrument monetari
legal
i real.
6. Conclusions.
Una de les condicions mínimes indispensables a qualsevol sistema
mètric, la de disposar de documents de mesura elementalitzats, exhaustius
i personalitzadors, no és acomplerta pel sistema monetari actual.
En conseqüència, aquest no pot constituir un bon sistema
mètric. Ens cal, doncs, reinventar un instrument monetari capaç
de constituir la garantia eficaç d'una medició exacta i plenament
documentada del valor de canvi de totes i cadascuna de les mercaderies
intercanviades en un mercat donat.
Aquest nou instrument no es diferenciarà gaire dels actuals instruments
escripturals-bancaris; però durà a la plenitud els trets
que aquests només són potencials, i n'eliminarà totes
les imperfeccions mètriques-documentàries.
|