2.2.3.2. Definint les alternatives actuals.

Tot això és una cosa. Tot aquest món que us acavo de descriure d'una manera així, sumaria, és un món interessantíssim, un món vastíssim. Un món que, a veure qui és el valent que fa de tot això una síntesi, -com en Marx en el seu temps-, de la praxi espontània del seu poble: Les manifestacions alternatives, les manifestacions de protesta i de no acceptació del sistema vigent en el seu moment. Seria molt interessant que sortís algú, que potser degut a que el segle XX és molt més complexe que el segle passat, requeriria un equip de persones que hi treballessin.

S'està treballant, però normalment es fan com corrents dins d'aquest panorama general. Es fan com uns corrents, i uns es dediquen més en uns aspectes, uns altres es dediquen més en uns altres.

Hi han contactes entre unes branques i les altres. Per exemple, que us diré jo... tota la gent que és devota, -per a dir-ho d'una manera una miqueta així... humorística, no?-, devota de la revista «Integral» s'interessa molt poc pels aspectes obrers. No veuràs mai que surti res en aquesta revista sobre aquest tema, o quasi bé res.

Els aspectes industrials. Els aspectes de l'aprofitament dels invents que el sistema veta perque no són rendibles pel sistema, i serien molt útils per la Humanitat. Coses d'aquest tipus, per exemple, que no surten gaire, o altres. I viceversa: tota la protesta social, cívica, econòmica es desentén completament, doncs, del tema naturista.

Hi han unes àrees: uns són una cosa, altres una altre, i van fent allò que es pot. De tota manera, en els últims decennis, totes aquestes coses van lentament confluïnt, van lentament confluïnt.

Això no sé si és allò que tú deies que no en parlés (dirigint-se al Ignasi), quant jo he vingut per aquí. Que no era ben bé allò que tú volíes i, per tant, no en parlo, eh?, no en parlo.