2.2.3.1. Les alternatives actuals.

El pacifisme, l'antimilitarisme, els moviments antinuclears, el naturisme, les medecines alternatives, la dietètica,... -això és allò que la gent coneix com a alternativa-, l'ecologisme, la defensa del patrimoni natural, l'economia alternativa, energies alternatives, el feminisme, els gais, els abortistes, els que defensen l'eutanàsia, la contracepció, els partits polítics verds i, tradicionalment, l'obrerisme. Els moviments cívics, el sindicalisme autònom, l'anarquisme, els (...) en el treball, alternatives a la família, l'assemblearisme,... i cap als anys cinquanta o seixanta sorgia aquest concepte que en deien de contracultura. De buscar unes alternatives radicals a la cultura vigent.

Hi ha exemples, com el moviment antiescola, el moviment antipsiquiatria, tot el moviment del freudomarxisme. El marxisme va insistir molt en els aspectes diguem-ne socials. Freud, i tot el psicoanàl·lisi, va insistir més en els aspectes individuals del psiquisme, de la psicologia profonda de l'individu.

Aleshores van haver-hi una sèrie de filòsofs que van ajuntar aquests dos moviments. Els més coneguts de tots són: l'un el Wilheim Reich, una miqueta. Després el Ivan Ilich i altres més així, més tard, van sortir al maig francès.

Tot aquest moviment que va tenir, diguem-ne, una manifestació exhabrupta i després va quedar parat per la força dels tancs i d'altres cosetes, no?, i que, a pesar de tot, està latent a tot arreu, està presionant. I hi han diferents manifestacions en aquest sentit.