|
Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Resum: les vint tesis.
-
La moneda ha esdevingut, de grat o per força, en moltes cultures
contemporànies, una peça clau en les relacions humanes.
-
Amb ella, en ella o per ella, les relacions entre individus, nacions i
societats creixen o minven, s'equilibren o es desequilibren, esdevenen
justes o es corrompen.
-
Aquesta ambivalència de la moneda és causada per l'ús
que se'n fa: instrument de domini, de poder, de corrupció... o instrument
d'intercanvi, de responsabilització, d'informació compartida.
-
Un ús «responsabilitzador-informador» de la moneda no
depèn, però, solament de la bona voluntat i de la moralitat
de les persones, sinó que depèn també del «tipus
de moneda», és a dir, de les característiques de l'instrument
monetari.
-
Ha «interessat» presentar la historia de la moneda dominada
per la visió aristotèlica (tercera mercaderia amb valor intrínsec)
per sobre de la visió platònica (signe monetari abstracte
amb el qual fer una regla de tres).
-
Les transformacions monetàries estan demostrant que la visió
«metal·lista» aristotèlica és incapaç
de permetre un equilibri entre mercaderies creixents i moneda material
limitadora. La visió «nominalista» platònica
reprèn força en la practica de la creixent abstracció
del sistemes monetaris actuals.
-
Les característiques de les diverses variants de monedes «històriques»
(metal·listes) són: anonimat (no diu qui fa la compra-venda),
uniformitat (no diu res de la compra-venda) i mobilitat (serveix per a
més d'un acte de compra-venda).
-
Aquestes característiques instrumentals faciliten tota classe de
delictes i crims amb, en o per ella; impossibiliten un sistema mètric
i informatiu (multicaptor) de totes les dades significatives de cada acte
de compra-venda; i, per tant, impedeixen contrastar experimentalment les
teories econòmiques.
-
Aquestes característiques també afavoreixen la monetització,
la mercantilització i la prostitució de molts aspectes humans,
fins i tot dels més immaterials (formació, informació,
recerca, salut, dret, política, art, esperit...), mentre que, paradoxalment,
no ajuden a resoldre satisfactòriament les funcions més bàsiques
de la moneda: facilitar l'intercanvi de béns (no mals) i serveis
(no «desserveis») i permetre l'equilibri entre producció
i consum-inversió en societats complexes que no poden usar el troc.
-
Però la moneda pot ésser (i possiblement ha estat, durant
7.000 anys, a l'alba de les civilitzacions de l'Àsia occidental)
un instrument amb unes característiques radicalment diferents: personalització,
diversificació i immobilitat.
-
Aquestes característiques faciliten: la responsabilització
de tots els actes lliures d'intercanvi (deixen petja); la posada a punt
d'un sistema multicaptor de totes les característiques de cada acte
de compra-venda; i, per tant, la possibilitat de contrastar experimentalment
les teories econòmiques.
-
Les civilitzacions de l'argila la usaren per a un sistema comptable-monetari
personalitzat i informatiu. Les civilitzacions dels metalls la usaren per
facilitar i agilitar el comerç i l'imperialisme guerrer i corruptor.
La civilització del paper l'ha usat per dominar els mercats i els
pobles. La civilització de l'electrònica l'usa per a l'especulació
monetària mundial i per assegurar el control de les poblacions.
-
Però així com la moneda-argila-escriptural-informativa esdevingué
lenta, i les monedes-or-paper-desinformatives han esdevingut àgils,
la moneda-electrònica permet millor informació que la primera
i molta més agilitat que les segones.
-
La moneda és un fet incrustat en la majoria de civilitzacions, especialment
en l'occidental i en les cultures dominades per ella. Una proposta de canvi
de civilització té, en relació a la moneda, tres opcions:
-
Primera. La desmonetització total immediata (amb el que això
representa de supressió de l'especialització productiva i
d'autoabastiment quasi total, combinat amb un troc de béns i serveis).
-
Segona. La racionalització del sistema monetari (substituir l'actual
moneda anònima i desinformativa per una de personalitzada i informativa
que desmitifiqui el diner i redueixi l'àrea de la monetització
responsabilitzada a l'intercanvi de béns i serveis mesurables).
-
Tercera. La consideració que la moneda no és un tema clau
i que, per tant, cal deixar-la com està.
-
La hipòtesi que es considera més viable i positiva és
la segona: aquesta opció esdevé una possibilitat i una necessitat
immediata (per sortir de la «historia oficial», iniciada amb
la moneda anònima, l'escriptura, la corrupció i l'imperialisme)
amb l'esperança que ajudi a caminar cap a la primera opció
(desmonetització i desmercantilització) en un altre estat
històric de moment no probable a mitjà termini.
-
El tema clau per defensar la segona hipòtesi –modificar el sistema
monetari– és veure'n la viabilitat de l'aplicació practica
i valorar-ne els perills i les possibilitats.
-
L'ús del diner electrònic, ara i aquí, esta essent
un mitjà de domini i de control sobre el poble (no protecció
de la intimitat, perill de repressió policíaca, fiscalitat
fàcticament arbitrària...). De nou se'ns presenten tres opcions:
-
Primera. Negar radicalment qualsevol ús del diner electrònic.
-
Segona. Proposar-ne un ús amb garanties o...
-
Tercera. Obviar el tema.
-
La hipòtesi que es veu més adient és la segona i,
per concretar-la, es proposa:
-
Primer. La supressió de tot diner anònim (únic sistema
de diner electrònic per a tots, rics i pobres, governants i governats).
-
Segon. La protecció de les dades personals (amb únic accés
de l'interessat mateix i d'una Justícia independent en el cas que
s'hagi de documentar una sentència).
-
Tercer. La socialització de les dades comptables per superar la
planificació centralista i la «mà invisible»
mercantilista; per equilibrar la massa monetària i evitar la inflació-deflació;
per redistribuir l'excedent solidàriament i millorar/superar els
sistemes fiscals.
-
El diner electrònic, degudament acotat, pot esdevenir un instrument
alhora de responsabilització documentada i de llibertat d'acció,
de solidaritat social (socialisme) i de llibertat personal (democràcia),
de creació de riquesa i de redistribució dels excedents;
de separació i lliure tria personal entre activitats mercantils
(afany lucratiu} i activitats comunitàries-liberals (afany no lucratiu),
de centralització informativa (visió global) i descentralització
d'acció (individus, comunitats, barris, municipis, comarques, nacions,
empreses, entitats... lliurement confederats segons el principi de subsidiarietat),
de quantificació de materials i energies dissipats o degradats i
de recaptació de fons per a la seva protecció o substitució.
-
En definitiva, mentre que el canvi de valors, de costums i de comportaments
acostuma a ser lent i esdevé perillós exercir-lo des de fora
de les persones per pressions ideològiques o religioses, el canvi
instrumental, avui tècnicament viable, d'una eina considerada hipotèticament
clau –segons tràgics resultats històrics– pot ajudar a plantejar
noves regles de joc més netes, lliures, solidàries i responsabilitzadores
que les actuals. La hipòtesi central és que l'Estat de dret
i l'equitat econòmica formalment proclamats per quasi tothom són
impossibles d'aconseguir amb el vigent sistema monetari. Amb un nou tipus
de moneda podrem experimentar si realment aquesta és una peça
clau que afavoreix l'emergència d'una nova civilització o
si és, en canvi, un element sense importància.
|
