Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dimecres, 17 de maig del 1978.

Navarresos catòlics.

Vinc de Navarra. Abans vaig estar a Galícia. Xoca observar que unes autonomies, que van ser pensades per democratitzar aquest Estat espanyol tan necessitat de drets humans, puguin resultar uns instruments de reacció.

Si a Galícia l'existència d'un caciquisme arrelat pot convertir l'ens autonòmic en un instrument de reacció, la mateixa cosa pot ocórrer a Navarra. Vaig passar pel gran negoci Huarte, l'autopista de Navarra, l’aval de la qual va ser sotmesa a votació fa poc al Senat. Vaig veure una Pamplona envaïda per la seva Universitat de temps medievals. En qualsevol carrera de la Universitat de Navarra cal estudiar-hi Teologia. I aquesta Teologia nega l'evolucionisme, defensa que tota la humanitat va néixer d'una única parella i que precisament aquesta parella va ser la que va cometre el pecat original i, en nom de no sé qui discrimina els alumnes, els selecciona segons les seves tendències polítiques, tant que en la presidència d'un acte públic els nois oculten les seves cares a la màquina de fotografiar per por a represàlies disciplinàries universitàries.

L'Opus està fabricant nous sacerdots sense parar i al seu estil, mentre les noves formes de cristianisme no troben en la Jerarquia més que dificultats per al seu desenvolupament. Aviat a l'Església els capellans de l'Opus seran majoria i els bisbes, ara aparentment hostils, hauran d'acceptar l'equació inevitable Església = Opus. Navarra és un avançament. O bé Opus o bé radicalisme d'esquerres.

Recordo la cançó de quan als meus quinze anys aprenia Filosofia a Navarra: «Navarresos catòlics, morir o triomfar». Encara segueix.

Lluís M. Xirinacs.