Diari d'un senador.
Mundo Diario. Diumenge, 14 de maig del 1978.
Un nou Finisterre.
Vaig anar tan a la fi de la terra, que no vaig tenir manera de telefonar a MUNDO DIARIO la meva crònica d'ahir, senzillament perquè no hi havia telèfon en cap indret.
Vaig estar tot el dia caminant per muntanyes d'una alçada de 1.000 metres de mitjana, tres-cents metres amunt, tres-cents metres avall, en un dia que vaig tenir la sort que fos sense pluja i per tant amb poc fang, per pobles del municipi de Piedrafita a la província gallega de Lugo, limitant amb Lleó i amb Pontevedra.
Deixem el cotxe a Liñares i, amb el capellà José Luis Sáez, vaig partir a peu a Santalla. Vàrem descendir, així en vertical fins a Trabazas. Passem la fondalada del riu i vam ascendir, també gairebé en vertical, fins a Sisto. D'allí, sempre a peu, vam caminar fins a San Foga, on un cotxe esperava a un pobre senador escalabrat.
En els tres pobles només un tractor. Ni es mantenen drets a les costes, ni ningú no té diners per comprar-los. Tots llauren amb bous per pendents impressionants. La llum elèctrica de baixíssima tensió, gairebé tot l'hivern avariada, se la van haver de pagar ells. Els camins estan impossibles. Portar els nens a l'escola municipal de Piedrafita costa aixecar-se a les quatre del matí, caminar tres hores a les fosques, amb pluja, amb fang, amb neu fins a l'autobús. Els nens romandran tot el dia amb els vestits mullats. Les mares tornaran xopes a casa tres hores més. Un malalt que necessita un jeep, ha d’enviar algú a telefonar a Piedrafita. Triga tres hores fins al telèfon. Un viatge en jeep costa 3.000 pessetes. La gent no prova el pernil dels seus propis porcs. Necessiten vendre’l per tenir alguns diners. Sempre mengen cansalada grassa. Han de pagar a la Seguretat Social com a treballadors autònoms i també absurdament com a empresaris. Donen la llet de les vaques als porcs perquè no té sortida. La lletania segueix i és esgarrifosa.
Després, en una conferència a Lugo, em vaig veure obligat a clamar justícia, a exigir una mínima carretera fins aquest ignorat fi del món.
Lluís M. Xirinacs.
