Diari d'un senador.

Mundo Diario. Diumenge, 7 de maig del 1978.

Lluites populars gallegues.

Ahir vaig veure un Ferrol negre. Però avui he parlat amb gent del barri de Santa Marinha i m'han explicat entre altres coses les seves accions valentes a la carretera de Catapois. Volenque s'arregli, se senyalitzi i se li posin voreres. Ara els accidents estan a l'ordre del dia.

Van demanar entrevista a l'alcalde del Ferrol. Se'ls va negar. Van anar al cap de Policia i el van avisar que cada dia interromprien el trànsit durant mitja hora. Els va amenaçar. Ells no es van acovardir. Hi va haver, com no, antiavalots i càrregues. El poble va respondre, va participar, va donar protecció als perseguits. Finalment el cap de Policia va convèncer a l'alcalde que rebés als representants del barri.

Els esperava amb tota la premsa present. Va fer un discurs barroc: «Sóc l'alcalde que més coses ha fet pel poble». Discurs llarg. Els del barri es van avisar per senyals i, quan va callar l'alcalde, van mantenir un minut sencer de silenci. La impensada situació va provocar una tensió fortíssima. L'alcalde va quedar sorprès i desconcertat. Després, va començar la resposta, documentadíssima, desmentint fets, xifres.

L'alcalde els va reconèixer que sabien més que ell. El poble és a tot arreu. A tot arreu tenen ulls i orelles atentes. Poble informat mai no serà estafat.

Tot això em deien els nois d'una comunitat pobra, al servei del barri, que es guanyen la vida venent uns plats i unes taules de fusta on, en pirogravat, reprodueixen els dibuixos inigualables de Castelao, amb les seves incisives frases al peu, com aquesta que reprodueixo de la taula que em van regalar a mi, on parlen un nen i una nena camperols: «Teu pai e mail-o meu estan a mal desque foi iso das eleucións...».

(El teu pare i més el meu estan a males des que va passar això de les eleccions.)

Lluís M. Xirinacs.