Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dimecres, 12 d’abril del 1978.
Fills naturals.
Ahir parlava d'un cas de marginació molt freqüent. Les mares solteres. Avui toca parlar de la marginació dels fills naturals i il·legítims, conseqüència de l'anterior.
En la legislació espanyola està prohibida la investigació de la paternitat. En canvi «mater semper certa est». La mare sempre se sap. Tant el pare com la mare són responsables dels seus fills, però els fills extramatrimonials sempre acaben «orfes» de pare i la mare ha de carregar amb tota la responsabilitat. Després fins el Codi Penal (article 414) reconeix que el ser mare soltera és una deshonra. I els seus fills, sense cap responsabilitat arrosseguen també la deshonra. En tenir cognoms anormals –només els de la mare– no poden amagar el seu origen. Tinc damunt la taula la, potser, l’única sentència d'una mare soltera a propòsit d'una demanada sobre aliments que ella va interposar contra el pare dels seus dos fills. Sense necessitat d'investigar la paternitat perquè ella tenia proves fefaents, el jutge va sentenciar a favor d'ella, rebaixant però en més de la meitat les seves peticions: 4.000 pessetes al mes el 1966, que avui s’han transformat en 13.000.
És curiós com havent-hi tantíssims casos, només aquest ha merescut una sentència favorable. Malgrat tot, els fills encara segueixen sense poder ser inscrits amb el cognom del pare.
Les dones afectades no acaben d'unir-se per lluitar per elles i pels seus fills. Tenen molta por encara. Es donen casos de represàlies terribles. La legislació no ha variat prou. No hi ha manera, dins de les plataformes reivindicatives de la dona, de constituir un grup per lluitar per les mares solteres i els seus fills. I encara que s'al·lega que això atemptaria a l'estabilitat de la institució familiar, la veritat és que examinant la legislació la impressió que produeix és que el problema greu es troba en l'aspecte econòmic, en l'atemptat al patrimoni material de la família.
Com sempre marginació causada per una societat egoista i hipòcrita que després s'escandalitza dels fruits dels reformatoris, de la delinqüència juvenil, de les reivindicacions carceràries, d'un indult per als presos socials.
Lluís M. Xirinacs.
