Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dimarts, 11 d’abril del 1978.
Mares solteres.
La Constitució va avançant al Congrés i és convenient que els senadors que encara no hem tingut ni art ni part en ella ens hi anem interessant i comencem l'estudi de tanta documentació com es va acumulant sobre elles.
Divendres a Madrid vaig participar en una taula rodona sobre «Constitució i marginats» organitzada per les comunitats cristianes populars, dins d'un cicle sobre «Església i Constitució».
Dos dies abans em va anar a veure al Senat una mare soltera amb dos fills. Vam estar parlant del seu cas i dels innombrables casos de mares solteres i dels seus fills. Entre la inacabable llista de marginats socials que jo tenia en el meu quadern, per casualitat l'apartat de les mares solteres figurava el primer. Ella el va veure i se li van omplir els ulls de llàgrimes. Com ella, milers de dones tenen una llarga història per explicar sobre la seva pròpia vida i sobre la vida d'uns fills que elles voldrien protegir tot i l'egoisme i desinterès dels respectius pares. Quants espanyols llestos hauran tingut algun dia una aventura al marge de la sagrada institució familiar? I, després, per no trencar aquesta sagrada institució, quants hauran fugit de responsabilitats extramatrimonials? Després mares solteres i fills han quedat sense ajuda i els fills sense cognoms i amb un tracte social discriminatori. Si alguna cosa han reclamat, la llei s’ha posat en contra seva i, de vegades, també han sofert l'agressió física en una fosca porteria o l'accident de cotxe fortuït que eliminés l’enutjós cos del delicte. I, en el millor dels casos, els ha caigut una querella per difamació, penada amb desterrament o fins amb sis mesos d'arrest major.
La Constitució vol arreglar-ho però, de ben segur, amb exigus retroactius perquè, d'altra manera, amb el cúmul de reclamacions s’enfonsaria la institució familiar. Serà necessari un canvi de mentalitat que impedeixi la hipocresia de tant home que vetlla jurídicament per la família i posa amb els seus fets irresponsables els mitjans pràctics per destruir-la.
Lluís M. Xirinacs.
