Diari d'un senador.

Mundo Diario. Divendres, 24 i dissabte, 25 de març del 1978.

Els fills sense drets econòmics.

Arriba un dia en què la parella que s’estima té un fill, desitjat o no desitjat. La vida de la parella s'omple de sentiments nous, vehements, difícils de descriure, on es barreja la tendresa, el rebuig, l'amor, el desig de la continuïtat de la pròpia existència, el més bell joc, l'abnegació acceptada o suportada. Aquesta situació és tan absorbent que els pares s'abstreuen del context social i de la vinculació que la novetat d'un fill té amb la resta de la societat.

És molt còmode per a aquesta societat d'avui designar els pares com gairebé exclusius responsables de la llarga etapa de desenvolupament dels futurs adults. Els pares han de carregar amb gairebé tots els costos d'uns homes que després gairebé no tornaran res als seus progenitors i que en canvi contribuiran àmpliament a sufragar els alts costos d'una societat cada vegada més dotada d'institucions col·lectives.

Si considerem un nen com a inversió a llarg termini per a la continuïtat i perfeccionament de l'espècie humana, cal acceptar que a part dels esforços incomptables aportats pels pares, ara vindria a costar uns dos milions de pessetes, mitjana, (7000 pessetes per mes i nen).

Per què han de pagar aquests diners els pares? Per què no hi ha educació, escoles bressol, serveis esportius i culturals gratuïts per a tots? ¿No és una vergonya la retribució de 250 pessetes en concepte de punts per fill i mes? ¿I l'atenció pediàtrica actual de la Seguretat Social? ¿I els impostos als pares de família?

Els membres del grup de Drets Humans de Sant Medir de la Bordeta m'encarreguen que faci arribar les reflexions al públic i a les autoritats a propòsit de la campanya que promouen en favor dels Drets de l'Infant proclamats per l'ONU.

Lluís M. Xirinacs.