Diari d'un senador.
Mundo Diario. Diumenge, 19 de març del 1978.
Adhesió als aturats.
Treballadors en atur, reunits a Madrid des de tots els pobles de l'Estat espanyol, representants i responsables del milió i mig llarg d'homes que no poden exercir el dret fonamental a la feina, marginats inexorablement pels amos de la força acumulada de la vostra laboriositat.
Us aturaren sense contemplacions, molts d'aquests amos del capital a la recerca de beneficis majors en altres països, a la recerca de seguretats per mantenir la possessió injusta de tanta suor humana acumulada a les seves mans per un sistema econòmic sense entranyes a la recerca de desestabilitzar els intents democràtics del poble, a la recerca de provocar un gegantí «dúmping» perquè les seves pèrdues d'ara enfonsin la resistència de les classes treballadores i es transformin en riqueses fàcils després; una cosa semblant a allò que va passar quan la gran banca va apostar a favor de la guerra destructiva de Franco.
¿Per què anirà a servir la llibertat al poble si després aquest poble caminarà caient mort de fam, de malalties, d'incultura, de desesperança?
Però la paralització de la voluntat de justícia dels treballadors està acabant. Els paralítics caminen. Els aturats us heu posat en marxa. El màxim error polític consisteix a menysvalorar la força de l'home oprimit. La humanitat és tan forta que reacciona amb tanta més força com més se l’oprimeix. El sofriment desperta l'home i l’uneix per sobre de credos, ideologia, partits i nacions.
Units en la lluita, esteu avui reunits molts milers de marginats per manca de treball per confusió i vergonya dels savis, dels prudents, dels calculadors, que no han mogut un dit per ajudar-vos, per avisar els explotadors que no s'exploti impunement.
Absent, per no atendre els treballadors que van ser enviats a Suïssa sense miraments, darrere dels capitals evadits sense escrúpols, us expresso la meva total adhesió a les vostres reivindicacions i us ofereixo els meus serveis, tant o com jo pugui, perquè aviat hi hagi per a tots pa, treball i llibertat.
Lluís M. Xirinacs.
