Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dissabte, 25 de febrer del 1978.
S'ha acabat la font de les esperances.
Ha dimitit Fuentes Quintana. La corda es trenca pel punt més fluix. En aquest diari d'un senador, als pocs dies de ser-ho i al cap de pocs dies d'estrena del darrer Govern el 7 de juliol de l'any passat, avisava: «No es va dir que la UCD es va pastar per maig a les dependències del Banc Urquijo. El centre de gravetat, que sempre havia estat al Banesto, es trasllada a l'Hispano i al Urquijo. Sembla que el clàssic tancament de les oligarquies financeres espanyoles cedeix pas a les multinacionals com l'imperi Rockefeller, també relacionats amb els Garrigues. Es permet per primera vegada l'establiment de bancs estrangers. També es parla de suprimir el monopoli estatal del petroli, que frena el pas als 7 grans del petroli mundial». I nomenava el ministre Oliart com a possible introductor de cultura proamericana, per les seves relacions.
Set mesos després, a propòsit del problema energètic, Fuentes Quintana, un professor molt competent, és boicotejat. Alberto Oliart volia que CAMPSA sigui tota de l'INI, així es voreja el 49% de capital espanyol tancat a les multinacionals. Després es permet l'entrada de companyies estrangeres de distribució d'hidrocarburs. S'acaba així el monopoli de mig segle i entren les multinacionals. El pressupost espanyol perd una de les fonts d'ingressos més importants. Banesto i Central treuen foc pels queixals. Les seves accions a CAMPSA es perden i les seves companyies CEPSA i PETROMED podran deixar de ser clients de CAMPSA en benefici de ENPETROL. També poden perdre si les empreses elèctriques que dominen deixen de controlar la xarxa de distribució elèctrica. Ajudaven a Alberto Oliart, el seu cosí Rafael-Ansón Oliart i Rafael Termes, el opusdeista progre del Banc Popular, enfrontat a Alfonso Escámez, l'home clau del Central.
Amb aquestes operacions UCD es cobreix de glòria arrumbant la finança feudal espanyola clàssica lligada a AP i donant pas a un capitalisme liberal. Sembla que Oliart vol la direcció de l'Hispano Americano i ser l'home de la seva fusió amb el Banc de Biscaia per ocupar el primer lloc del rànquing bancari espanyol, desplaçant al Banesto.
Després, en el cicle de conferències del «Financial Times», el senador Jaime Carvajal, director general del Banc Urquijo, es mostra favorable a l'entrada de bancs estrangers al nostre país. Diu que han estat 75 els Bancs que han sol·licitat aquesta entrada.
El pobre Fuentes Quintana, honorable senyor, premsat entre els colossos del Banesto –Central i els altres colossos de l'Hispano-Urquijo– multinacionals, ha cedit i s’enretira. L'esquerra perd un home que vetllava alguna cosa per ella. És fàcil que aviat surti l'altre home, que també vetllava alguna cosa per l'esquerra, Fernández Ordóñez, el Ministeri, el d'Hisenda es va quedar sense els ingressos del Banc d'Espanya i es quedarà sense els ingressos del monopoli de petroli.
S'haurà acabat el tímid intent social d'UCD. Quedaran enfrontats rudement el capital feixista i el capital liberal, amb aparences que guanyi el segon per alegria de les multinacionals que fa anys aguaiten la presa espanyola.
Qui pugui entendre, que entengui. (No, perdó volia dir qui vulgui entendre que entengui). Millor (Perdó. Gràcies). El que sap, pot més que el que només pot.
Lluís M. Xirinacs.
