Diari d'un senador.
Mundo Diario. Divendres, 24 de febrer del 1978.
Crònica negra abreujada.
Plouen les denúncies per diversos motius contra responsables de presons espanyoles. La mà dura ha caigut inexorable sobre els presos i ha caigut tan fort que sembla que fins i tot des del punt de vista legal s'està passant de la ratlla. Hi ha denúncies de presos, de funcionaris i d'advocats. Hi ha denúncies a jutges, a la premsa, als parlamentaris.
Per interessos polítics, es va induir a l'opinió pública el menyspreu cap a la població carcerària que intentava recuperar-se en la nova situació social en què entràvem. El resultat d'aquesta operació irresponsable és una devastació, uns sentiments, una repressió i una desesperació amples com el mar. «Com en els pitjors temps del franquisme.»
La presó de Barcelona, potser, algun dia es traslladarà de lloc i la faran nova, però mentrestant estan fent obres a la vella Model. Especialment, es parla de la cinquena galeria. L'estan transformant en una cosa horrible, semblant al fatídic «Teló d'acer» del penal del Port de Santa María. Ja vaig veure jo mateix en la nit del darrer motí, com tota la galeria estava tancada amb xapa i quedava així aïllada de la resta de la presó. A més posaran una reixa «cranc» de seguretat en cada cel·la. No hi haurà tassa de wàter, sinó només un forat a terra. Per llit, un pedrís de ciment. I la mínima il·luminació. Mentre acaben les obres de la segona galeria dormen cinc en cada cel·la, sense llits i amb humitat.
En el motí, es diu que va ser provocat, només van intervenir uns dos-cents dels mil presos d'aquesta presó, segons ens va assegurar als senadors el mateix director, però van ser maltractats gairebé tots els presos. Un 90 per cent. Són les maneres franquistes, i la repressió també va contra els funcionaris de la Unió Democràtica de Presons. Es tracta d'implicar-los en delictes. Es castiguen reclusos perquè declarin en aquest sentit. Se’ls incomunica perquè reclús-delator i funcionari-delatat del que no ha fet, no puguin parlar-se. Ha tornat la barbàrie, ha planat la tragèdia més negra sobre les presons. A l'Escola d'Estudis Penitenciaris s'ensenya als futurs funcionaris judo, tècniques de cos a cos, llançament de gasos lacrimògens, tota una reforma penitenciària pedagògica. De nit, se senten a la presó crits i cops.
S’hauria pogut evitar tot això. Es va avisar. Jo acuso. Mai no s’havia vist res de semblant. I la política de mà dura no acabarà amb el problema. Ho torno a avisar. Segueix la política equivocada. Seguirà la tragèdia mesos i mesos. El responsable no és ni el director general de Presons. La seva caiguda no arreglaria el problema, com no ho va arreglar la caiguda de l'anterior. El mal ve de dalt.
Lluís M. Xirinacs.
