Diari d'un senador.
Mundo Diario. Divendres, 17 de febrer del 1978.
El camp de concentració de Dueso.
Ja hem vist que, derrotada la proposta d'indult per als presos socials, ha començat l'onada de propaganda terrorífica que ha omplert la consciència ciutadana de l'obsessió que la delinqüència ha augmentat escandalosament amb la democràcia. El cap superior de Policia de Barcelona s'ha afanyat a tranquil·litzar l'opinió pública, dient que a la nostra ciutat la delinqüència és escassa.
Mentrestant, els presos més democràtics, més socials, més disposats a rehabilitar-se, més dedicats a protegir els seus companys febles i a educar els seus companys més malmesos per la vida, han estat traslladats al Dueso i segons notícies que arriben per diferents camins, són tractats com si estiguessin en un camp de concentració. Estan a la vora de la desesperació i el suïcidi els amenaça. Culpo d'això a la dreta, a la UCD, el Govern i, en grau de col·laboració als grans partits parlamentaris i a una certa opinió pública egoista i cruel. Aquests nois difícilment s’escaparan, si sobreviuen, de quedar posseïts per un odi irremeiable. Ho diu un home pacífic que tem que l'amargor, que el posseeix a ell també, se li transformi també a ell en odi. Mentrestant, el Ministeri de Sanitat que permet la propaganda descarada del tabac i de l'alcohol, reconeix que per causa del tabac moren cada any deu mil persones i altres tantes per causa de l'alcohol. Diu que hi ha un milió 750.000 bevedors habituals i vuit-cents cinquanta mil malalts alcohòlics, que moren per accidents de trànsit derivats de l'alcohol tres mil cinc-centes persones.
Que se suïciden a causa de l'alcohol dues mil cinc-centes persones i que moren per accidents de treball, derivats de l'alcohol, mil cinc-centes persones. No explica tota la delinqüència que es deriva de l'alcohol.
Millor seria que ningú investigués en aquesta i en les altres causes de la delinqüència, quedaríem massa gent avergonyida. És molt millor que fiquem als pobres diables a les presons, els rasurem el cap, els donem unes bones pallisses, els incomuniquem si convé cinquanta dies seguits, però que callin i que no molestin.
Lluís M. Xirinacs.
