Diari d'un senador.

Mundo Diario. Diumenge, 5 de febrer del 1978.

Més respecte al Senat.

Jo no sé fins a quin punt el Parlament de l'Estat espanyol compleix amb els requisits que va assignar Montesquieu. Ell va determinar la separació de poders legislatiu, judicial i executiu. I com que el legislatiu es compon de representants elegits directament pel poble, que és la font de la sobirania, és el legislatiu qui ostenta la suprema representació d'aquesta sobirania, tenint només per sobre el cap de l'Estat.

Però en aquest país que vol homologar-se com a democràtic, davant les més tradicionals democràcies del planeta, hi ha enormes pressions, gairebé diria sostres insalvables sobre les Corts, que res no tenen a veure amb el cap de l'Estat. Ja sé que és tendència universal el limitar el legislatiu, però aquesta tendència és nefasta per a la democràcia i hauríem de mirar d'evitar-la en aquesta casa, que s'està omplint de «lobbies». La propera setmana es presenta al Senat una proposició de llei. Doncs bé, el ministre Martín Villa ja va dir que no hi haurà lloc per al seu contingut. I ahir, la reunió de fiscals generals va dir que s'oposarà a qualsevol projecte en aquest sentit. L'executiu i el judicial neguen anticipadament tota sortida a una tasca que és pròpia del legislatiu.

Amb quina moral podem anar a defensar aquesta proposició de llei? ¿El Senat no hauria d’elevar una enèrgica protesta en aquest sentit i sortir pels furs de la mínima independència legislativa? Si no ¿per què han servit tantes eleccions i tantes consultes a la voluntat popular? És el poble qui ha de jutjar-nos i, en les properes eleccions legislatives, tornar-nos a donar la confiança o enretirar-la.

Lluís M. Xirinacs.