Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dissabte, 4 de febrer del 1978.
Castella, nació subdesenvolupada.
Senyor Luis A. López Sevilla: passo a contestar-li la carta que em va adreçar al MUNDO DIARIO d'ahir. Em fa una mica de mal el seu to una mica dur i incomprensiu. Faci’s el càrrec que la seva carta és més llarga que qualsevol de les meves columnes i que m'és difícil en tan poc espai, donar cabuda a tots els matisos que exigeix qualsevol tema que es toqui. Li demano, doncs, a vostè i en general als lectors una mica de comprensió en aquest sentit. I li dic això, perquè per la seva carta sembla que Vostè em tracta com a enemic seu i de la nació castellana, quan jo me’n considero un amic. Sempre he dit que Castella era un dels països més oprimits d'Espanya, que va ser la primera a perdre la seva autonomia nacional a nivell polític de fet, no a nivell de dret i d'estructures; sóc totalment contrari al fenomen que produeix desenvolupament per una banda, subdesenvolupament de l'altra.
Però li demano a vostè que vulgui comprendre que ha tret el tema del marc. Vostè ha traslladat el problema del camp nacional estricte al camp econòmic que, per la seva mateixa naturalesa és internacional i no coneix fronteres. Madrid es troba a Castella com Barcelona es troba a Catalunya. I si a Castella hi ha subdesenvolupament, pot passejar-se vostè per les comarques del Pallars, l'Alt Urgell, les Garrigues, la Terra Alta, el Priorat, etc. de Catalunya i trobarà també els qui «segueixen pixant al corral perquè no saben el que és un excusat». Reconec, però, que segurament en general hi ha més subdesenvolupament a Castella que a Catalunya i em fa mal i lluitaré perquè no sigui així d'ara endavant.
Ara bé, quan dic que Castella és opressora i Catalunya oprimida, em refereixo a l'assumpte estrictament nacional. En rigor –i amb això em corregeixo– hauria d'haver dit Castella instrument d'opressió en mans d'un capitalisme compost de catalans, bascos, castellans, gallecs, francesos, suïssos, alemanys i nord-americans. Però vostè no podrà negar-me, que la llengua castellana, el dret castellà, les corts castellanes, els costums castellans i un etcètera molt llarg han estat imposats a Catalunya. Només en aquest sentit estrictament nacional parlava jo.
Lluís M. Xirinacs.
