Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dimecres, 1 de febrer del 1978.

Crida a UCD i el PSOE.

Fa pocs dies deia en aquesta columna que UCD no sap ser forta. Deia que el fort ha de saber lluitar contra si mateix, no aixafar el feble i en les darreres setmanes UCD va actuar com una piconadora a les corts: Segueix fent-ho en matèria de presons fins l'escàndol i la vergonya. Que jo sàpiga, en cap país ha passat el que ens està passant aquí. Però és una cosa tan avisada des d'aquesta columna que repetir em produeix nàusees.

Prefereixo seleccionar la bona nova que UCD central ha desautoritzat el rebuig que el comitè d'UCD de Navarra ha fet de l'acord sobre la incorporació de Navarra al règim preautonòmic basc. I en to una mica menor, cal subratllar també que Abril Martorell va acceptar la resposta catalana al seu projecte de reglament intern de la Comissió Mixta de traspàs de serveis.

Un altre «fort» sap autolimitar-se també. El president Tarradellas, havent-li preguntat com pensa intervenir en l'elaboració del futur Estatut d'autonomia, va respondre: «L'Estatut no el redacta la Generalitat de Catalunya, el redacten els parlamentaris».

A poc a poc anem aprenent tots a respectar-nos més, a substituir les passions mogudes per interessos estrets per la racionalitat política i social.

Si el fort sense abdicar de les atribucions que les votacions li donen sempre anés amb compte amb el derrotat, amb el marginat, quantes batalles inútils, quantes víctimes innocents estalviaríem!

Tot aquell que existeix, per molt marginat o derrotat que estigui, té una raó d'existir, tinguem cura doncs d'ell i no l'enviem als inferns.

En aquest sentit faig una desesperada crida especialment a UCD i el PSOE perquè en el Ple del Senat del dia 9 s'oblidin una mica de la seva força política real i votin «sí» a la proposta de llei d'indult per als presos socials.

Lluís M. Xirinacs.