Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dimarts, 31 de gener del 1978.

Nació.

Tot l'Estat està revolucionat amb el tema de les nacionalitats. Serà possible un plantejament basat en la racionalitat o quedarem una vegada més presos dels apassionaments? S'ha manipulat tant el tema al llarg de la història, sempre en benefici dels grans interessos, que al poble senzill se li fa difícil veure-hi clar en l'embolic d'arguments i contrarguments. Només selectes professionals de la cultura manifesten idees una mica científiques sobre l'assumpte. I, per desgràcia, no són només les masses sinó els polítics que també van mancats de seriositat científica en les seves manifestacions al respecte perquè, segons diuen, el pragmatisme del moment així ho exigeix. Malgrat tot, em plau reconèixer que en els darrers dies apareixen polítics que parlen amb rigor sobre el tema nacional. El 21 de gener, Ernest Lluch fa una precisa i mesurada referència en favor dels Països Catalans a la revista «Presència». Jordi Solé Tura, a Lleida, i Narcís Serra, a «El País» clamen pel retorn a les antigues comarques del Principat de Catalunya. El líder d'Osca del Partit Socialista d'Aragó, Santiago Marraco Solana, va declarar a Saragossa entre altres coses interessantíssimes, que «Aragó està lligat a l'àrea econòmica catalana i que, precisament per això, hauria de formar un bloc econòmic i cultural amb Catalunya, València i Balears, i en aquest sentit cal tenir molta cura amb la fòbia anticatalana que des de certs sectors s'està provocant».

Finalment, el president Tarradellas, amb el seu estil directe clàssic ens ha marcat diferències entre regions i nacions, provocant tempestats passionals però raonades de fons. Diu l'editorial d'«El País» de 22 de Gener: «El senyor Tarradellas apunta certament al centre d'un problema que la irreflexió del Govern i els desitjos d'alguns partits d'instal·lar en àrees reals de poder han contribuït a crear d'una manera un tant artificial i frívola i afegeix que la implantació del model únic de regions amb idèntic règim autonòmic provoca la comprensible irritació d'unes comunitats històriques que es consideren minimitzades per aquesta uniformitat i la creació de bases segures de poder en zones econòmicament endarrerides per la seva futura utilització en una direcció antidemocràtica i caciquil».

Lluís M. Xirinacs.