Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dijous, 5 de gener del 1978.
Història-ficció en fitxes.
El senador Josep Benet no vol que es destrueixin les fitxes policials afectades per la Llei d'Amnistia. Les vol guardar com a material històric, per reconstruir un passat, per cert, molt confús. Antonio Álvarez-Solís, amb la seva habitual desimboltura, es posa del costat de Benet. Vol present sense pena de mort i passat amb fitxes. I veu que ens quedarem amb pena de mort ara i sense fitxes per a la història.
Servidor també està a favor de les fitxes i en contra de la pena de mort. Però sobre les fitxes sent ganes de posar-hi una postil·la per historiadors. M'han fitxat pels quatre costats i tinc una mica d'experiència en assumpte de fitxes. Tres vegades a la presó, quatre vegades en jutjats militars, cinc vegades en jutjats civils per motius polítics, dues vegades en llocs de Guàrdia Civil i deu vegades en Comissaria de Policia.
Per cenyir-nos a allò darrer, els que hagin passat més d'una vegada per tan fatídic tràngol recordaran que, quan redacten la declaració inclouen com a introducció, les dades i acusacions que obren en la fitxa que hom té a la Policia i que conté les declaracions anteriors. És a dir que en cada declaració es repeteixen totes les dades anteriors acumulativament. Així, les successives declaracions creixen en extensió segons una progressió geomètrica.
Quan hom visita a la Policia per desena vegada els fets relatats en la primera vegada s'han repetit deu vegades com a mínim. No hi ha historiador que es resisteixi a creure en la veracitat del meu fet que s'ha repetit tants cops. I per les falsedats superrepetides que consten en la meva fitxa, dedueixo la quantitat de falsedats que han d'haver-hi en les altres. És un avís per a historiadors.
Per posar algun exemple, resulta que jo tinc una «estimada» perruquera a Igualada, que en tinc un fill que no vull reconèixer, que sóc el fundador i el cervell gris organitzador de l'ETA catalana. Sobre això últim, l'origen arrenca de les declaracions fetes, sota tortura, per uns nois, que jo desconeixia, per sortir del mal pas. La cosa va passar a tribunal militar allà per l'any 1968. Vaig declarar. Els militars es van convèncer que jo no hi tenia res a veure i em van deixar anar, però la policia o no va rebre notificació o no es va donar per assabentada. En judicis posteriors de gent del FAC, el fiscal va tornar a acusar-me i encara en les meves últimes visites policies sortia a la llum la meva qualitat de fundador del terrorisme nacionalista català.
Amb aquestes fitxes es podria escriure una al·lucinant novel·la d'història-ficció.
Lluís M. Xirinacs.
