Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Què és la pau?. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Història-ficció en fitxes. Diari d'un senador.

Diari d'un senador.

Mundo Diario. Logotip històric.Mundo Diario. Dimecres, 4 de gener del 1978.

Molt de marc i poca tela.

Entrada de Roger de Flor a Constantinoble acompanyat pels almogàvers. Font: Oli de José Moreno Carbonero, 1888, per Wikipèdia.Explicava Lenin el difícil que resulta passar d'una situació revolucionària o insurreccional a una situació de normalitat. Els homes valents, que no es van conformar amb una dictadura i van estar lluitant en una situació dificilíssima amb constant risc per a la seva salut, la seva estabilitat, la seva família, la seva fortuna i la seva vida, quan de cop o de mica en mica, les coses es reequilibren, no saben adaptar-se fàcilment a la nova situació. La corona catalanoaragonesa no sabia què fer amb els seus guerrers quan el territori es va pacificar. I els va enviar a Sicília. Allò també es va pacificar, precisament gràcies a l'eficaç acció dels guerrers almogàvers, i els reis els van enviar a l'Orient a lluitar contra els turcs.

També, avui, a casa, tenim problemes amb els vells o joves lluitadors. Lenin deia que la primera generació de lluitadors quedava cremada per la mateixa duresa de la lluita. La lluita és tan dura que droga al lluitador.

Serà difícil, sobretot al País Basc, reabsorbir la lluita armada. Especialment quan els passos autonòmics són tan lents, tan fluixos, tan formals. Jo vaig dir que entenia a ETA. I tots els fariseus es van esquinçar les vestidures. Siguem honrats i reconeguem que la pressió militar d'ETA no només ha servit per accelerar la llibertat d'Euskadi sinó la general de l'Estat espanyol i la particular dels aprofitats no violents catalans. És molt còmode dir que els milis d'ETA s'equivoquen quan nosaltres ens estem beneficiant de la seva equivocació. Si no hagués existit l'agudització del problema basc, Catalunya hauria trigat més a obtenir aquestes minses primícies que ha obtingut. L'amenaça de mobilitzacions basques i el temible rearmament també, ara, han accelerat les coses per a Euskadi.

Suárez ha estat hàbil i ha agafat per sorpresa a molts, com diu Josep Melià. Però no a tots com creu Melià. Va agafar molt despert al búnquer navarrès que va tornar a Suárez la pilota amb efecte multiplicat, jugant a superindependentistes navarresos de dretes. Van entendre bé la lliçó d'ETA i la van imitar des del seu «stablishment» feixista. Ells, com jo, van entendre a ETA. «Diario 16» i Esperabé de Artega, no.

Que vigili UCD de no anar per aquí repartint tant no-res. Que l'aixecament de sancions a Biscaia i Guipúscoa va ser regalar no-res. Que, de moment, la nostra Generalitat encara és la institucionalització del no-res. I per aquí, per aquí va rondant el que s'acaba de concedir a Euskadi.

Les preautonomies legals s'han de convertir ràpidament en traspàs de poders reals. Si no, ETA s'embolica la manta al cap i el búnquer navarrès també, i tornem a la droga del terror.

Lluís M. Xirinacs.

Què és la pau?. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Història-ficció en fitxes. Diari d'un senador.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte