Diari d'un senador.
Mundo Diario. Divendres, 23 de desembre del 1977.
Desinformació.
Lluís Permanyer a «La Vanguardia» del 28-11-1977, diu que, paradoxalment, la meva actitud menyspreadora cap al Congrés i el Senat només pot afavorir, per descomptat sense jo proposar-m'ho ni tan sols sospitar-ho, als feixistes, als partidaris de la dictadura. També penso jo que ell, sense proposar-s'ho, està afavorint als feixistes. Llegeixo a «Fuerza Nueva» del 17-12-1977: «Fins i tot "La Vanguardia" ha publicat diverses cartes en què es rebutja aquest personatge en tots els tons. Amb dir que fins i tot Lluís Permanyer ha girat l'esquena en un "país" dels seus!».
Sento que Lluís Permanyer no hagi llegit els meus desmentits a les paraules que se m’atribueixen sobre el Congrés i el Senat. Tota una campanya de descrèdit que s'ha muntat sobre una cosa que jo no he dit.
Estanislau Torres, en «Oriflama» del 9-12-1977, diu que jo vaig iniciar una campanya destinada a aconseguir una amnistia total a benefici dels presos comuns. Múltiples cartes a «La Vanguardia» diuen el mateix i em condemnen.
Igualment «Fuerza Nueva» del 17-12-1977, es refereix al meu intent «de que quedin les presons buides».
Mai he dit això. I, no obstant, s'ha muntat una altra campanya en contra meva per aquesta notícia falsa.
Cada dia escric dos articles, un en català a l’«Avui» i un altre en castellà a «Mundo Diario». El meu pensament sobre les Corts i sobre els presos socials està clar i no té res a veure amb aquestes caricatures. Contínuament m’atura la gent al carrer demanant-me explicacions ja que estan desorientats davant d’aquestes campanyes.
Si jo cregués inútil el Senat, no hi estaria. N’hauria dimitit. Si jo volgués les presons buides, estaria a la muntanya amb algun grup anarquista armat. Perquè encara cap Estat, en tot el planeta, ha aconseguit prescindir del tot de les presons.
Sento molt que Lluís Permanyer, Estanislau Torres, els autors de tantes cartes al director de «La Vanguardia» i Ramon Castells Soler de «Fuerza Nueva» estiguin tan mal informats.
Lluís M. Xirinacs.
