Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dissabte, 26 de novembre del 1977.
Qui és el xoriço?
Deia ahir que un dels mecanismes més eficaços per robar a preu fet és la inflació. Els engranatges que produeixen la Inflació són tan complicats que el gran espoli, l'atracament més important de tots els segles queda impune, dissimulat, justificat.
A l'estat l'afavoreix la inflació. Fabrica diners del no-res, furtant als diners del públic part del seu poder adquisitiu. No et roba els bitllets que tens a la cartera com un vulgar lladregot. Ho fa amb més classe. Et roba el valor dels diners. Com llegia en les explicacions d'un economista és el més gran de tots els impostos de l'Estat. És un impost indirecte que sorteja tots els controls. L'Estat no dóna la cara davant les Corts o davant el poble per justificar aquest impost.
Sentint-ho molt he de dir que l'Estat és el gran lladre. O millor les mans del gran lladre que és l'oligarquia financera privada. Cal afegir que bona part de la inflació ens ve importada de les multinacionals les quals no volen renunciar a res davant la crisi d'energia.
Però també hi ha altres lladres que produeixen inflació: les empreses que mantenen estructures feudalitzants, poc productives o que en retiren grans beneficis o que per ser monopolístiques en un ram apugen els preus abusivament, o que mantenen llocs de treball ficticis, honoraris.
I acostant-nos més a nosaltres mateixos, la gran musa del poble, quan demanem augments de sou superiors a la mitjana dels sous, quan oblidem en les nostres reivindicacions salarials de no distanciar-nos gaire de les pensions de les classes passives, quan ens llancem a comprar a terminis i gastar uns diners que no tenim, quan produïm i treballem poc i, en canvi, gastem molt, i ens envoltem de capritx, quan vivim de renda d'altres podent treballar nosaltres...
Llavors estem robant nosaltres. Estem produint misèries en les capes menys afavorides de la societat i aquesta misèria empeny a alguns al robatori directe ingenu.
Hipòcrites, sepulcres blanquejats, que acusem al pobre lladregot i nosaltres robem en quantitats industrials cada dia de la nostra vida amb els nostres cigars, els nostres cafès, els nostres whiskys, els nostres vestits innecessaris, la nostra despesa de gasolina innecessària, el nostre menyspreu dels serveis públics de transport, educació, etc. Els nostres electrodomèstics, els nostres cotxes, la nostra segona vivenda, no aprofitats del tot i un llarguíssim etcètera.
Lluís M. Xirinacs.
