Diari d'un senador.
Mundo Diario. Diumenge, 18 de setembre del 1977.
Vicepresident per l'amnistia.
Una altra vegada l'amnistia torna a ser sobre la taula. Endarrerida un mes i mig, m'arriba la carta següent:
Luís Gómez Llorente.
Vicepresident 2n. Interí del Congrés dels Diputats.
Madrid, 31-VII-1977.
Sr. Lluís M. Xirinacs.
Barcelona.
Accepteu aquestes línies com a contestació a la carta que ens va dirigir a tots els parlamentaris el 13 dels corrents.
Des de fa molt de temps he seguit, com milions d'espanyols, els seus esforços i sacrificis en favor de l'amnistia. Vostè sap que Felipe González, el nostre primer secretari, va fer especial esment del tema en el seu primer discurs davant la Cambra i que el PSOE donarà suport amb tot entusiasme una llei d'amnistia total que suposo es tramitarà quan es constitueixi la Comissió de Justícia i es pugui legislar normalment. Aquesta llei d'amnistia total hauria de ser, al meu entendre, la primera que tramiti dita Comissió, passant rapidíssimament al Ple. Insisteixo en això perquè no crec que es resolgui el tema amb peticions al Govern del senyor Suárez, almenys amb la fondària i amplitud amb la qual crec que Vostè i nosaltres pensem en l'amnistia.
Rebi l'expressió del meu afecte i de la meva admiració per la constància i seriositat de la seva tasca en pro de causa tan imprescindible per a la pau civil del nostre país.
Signat: Luís Gómez Llorente.
Diputat per Astúries (PSOE).
P.D.: M'interesso especialment per la situació de les presons. Vaig estar mig any a la presó. Crec que Vostè representa una posició moral al Parlament. Si s'ocupés d'això, li prego compti amb mi. L.G.Ll.».
Portem tres mesos de Corts i la gran qüestió prèvia encara està per resoldre. El Ple del Senat va presentar la seva petició al Govern, a primers d'agost. El Govern va ignorar al Senat en ple. Ara el Govern diu fer seva la petició basco-catalana del Congrés per guanyar una votació contra el PSOE. Pobre amnistia, per a quantes coses serveixes!
Mentrestant, gairebé abandonats de tots, perquè no són «Apala», van cremant-se en silenci, des de fa tres setmanes, els sis presos catalans, en vaga de fam, per l'amnistia.
Lluís M. Xirinacs.
