Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dijous, 15 de setembre del 1977.

Democràcia amb fòrceps.

Els teixits de la mare Dictadura són molt rígids. Es va fugir de la cesària, de la ruptura, perquè la mare podia donar un ensurt al cirurgià. S'ha optat per un part amb fòrceps, per la reforma. No ho anéssim a oblidar uns i altres. La filleta, no desitjada, Democràcia, està sortint a llum amb gravíssimes dificultats. Potser quedi definitivament subnormal. La mare, acostumada a la bona vida, ara també sua i gemega de dolor: «Quina part més llarg, redéu!».

El referèndum, l'amnistia parcial, la legalització de partits difícils, les eleccions, la manifestació milionària de Barcelona. La filleta Democràcia va sortint i va estripant i estripant-se. La mare Dictadura no és de carn elàstica. És una muralla dura que destrossa diputats Blanco i cervells de transeünts. Diu: «No puc ser més elàstica sota pena de partir-me en dos» i pega i mossega. Té raó. O es trenca o surt la filleta sencera.

El metge, UCD, va voler entrenar a la mare per un part sense dolor. Dins de la legalitat es van canviant lleis i ampliant drets. Martín Villa i, fins i tot, Suárez, van convocar als governadors civils i van demanar a les forces d'ordre renovació democràtica. Però no van poder amb ells. Ara el metge tem les urpades d'una mare embogida que tem morir en el part. Martín Villa crispa els nervis dels diputats defensant l'ordre. Els directors de presons poden més que el seu director general. El ministre de Justícia rebaixa, un cop més, l'amnistia davant pressions minoritàries omnipotents. Sovintegen actes de processament «per insults» o «per agressió» a la força armada, sense proves, contra gent que tracta de denunciar maltractaments arbitraris («tu rebràs per tots»). I, com a teló de fons, el sinistre GRAPO, la seva rebotiga misteriosa, el seu ús i abús com xantatge de l'amnistia, la ciència ficció de masses populars defensant a un GRAPO de l'actuació de la Policia.

El part no ha acabat. Qui manté posicions rígides per interessos de dreta o d'esquerra està convertint la filleta Democràcia en un monstre. Qui, sortint de si mateix, lubrifica el tràngol, la transició, amb elasticitat, tàctica i esperit de concòrdia, ajuda a l'enllumenament d'un poble lliure en aquests moments delicats. No és una qüestió de principis, és una qüestió vital.

Lluís M. Xirinacs.