Diari d'un senador.
Mundo Diario. Diumenge, 28 d’agost del 1977.
Euskadi germana.
Pablo Ruiz de Azúa: tu recordaràs, fa exactament un any –jo estava com sempre, ancorat davant la presó– que em vas venir a veure. Basc, alaveny, havies participat en els sobresalts i pallisses del carrer Entença. Em venies a veure quan faltaven quinze dies per acabar la Marxa de la Llibertat de Catalunya, millor dels Països Catalans, davant la tomba del forjador d'aquests Països, a Poblet. Et vaig dir, mig somiant, que era una pena acabar les coses així. Jo veia partir les columnes cansades i perseguides, però valents i decidides, de Poblet cap a tots els pobles oprimits a l'Estat espanyol alçant-los en una cascada de Marxes de la Llibertat, que bé sabem tots què desitgen.
Els teus petits ulls van brillar. «Per Euskadi hi haurà «Marxa de la Llibertat». Vas estar a Poblet, amb altres, bascos generosos que van fer la nostra Marxa. Allà es va formar el compromís, davant d'una ikurriña colossal. Vas preparar amb paciència de monjo, tu sol, un gruix dossier amb els documents de la nostra Marxa. Ens vas demanar que redactéssim proclames al poble basc animant-lo a dur endavant la seva Marxa. Vas aconseguir cent reproduccions del dossier que, amb paciència i tacte, vas repartir per tot el teu país. Vas vèncer partidismes i suspicàcies. Em trucaven de Donostia demanant informes sobre tu.
I vet aquí que la Marxa d'Euskadi ja és un fet i avui s'acaba en una confluència meravellosa cap a Iruña (Pamplona) escollida amb fi instint, per salvaguarda de la, sempre en perill, unitat de la Terra Basca. Graviten pesadament sobre la vostra Marxa els intents d'UCD de separar Navarra de la resta de les vostres terres, la presència dels homes de Sánchez Covisa, el perill de mort del dejunant Apala. Però alguna cosa ha començat. No hi ha hagut repressió per al vostre caminar. Només insults d'algun diari nostàlgic.
Abans d'ahir em telefonaves, emocionat, des d’Iruña, convidant-me a assistir al vostre final. Hauria estat un dels moments més feliços de la meva vida. Crec que en tenia una mica de dret. T'envio un telegrama: «Immensa satisfacció èxit Marxa Llibertat Euskadi/stop/impossible assistir esplèndid final a Iruña/stop/encara estic pres mentre falti amnistia/stop/Euskadi i Catalunya dos pobles companys en marxa cap a la llibertat/stop/gora Euskadi askatuta, visca Catalunya lliure».
Lluís M. Xirinacs.
