Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dissabte, 27 d’agost del 1977.
Espionatge laboral.
La paraula «capitalisme» és paraula no grata. Cal dir «economia de mercat». Doncs bé, durant aquests quaranta anys d'aturada històrica a les nostres terres, per aquí fora el sistema d'economia de mercat ha evolucionat i s'ha perfeccionat notablement, potser aclaparat per la pressió del sistema d'economia planificada existent en els països de l'Est.
El nostre tendre estat democràtic, posat a homologar-se amb els Estats veïns, ja que arriba tan tard, com a mínim podria beneficiar-se instaurant, d'entrada, a l'hora de redactar aquells capítols de la nova Constitució referents als drets dels treballadors, un model avançat d'economia de mercat. Em refereixo a aquells intents, que s'assagen avui per tot arreu, que l'obrer pugui participar en la gestió i en la propietat de l'empresa.
El nou ministre de Treball, Jiménez de Parga, va llançar un globus sonda en aquest sentit i immediatament es va sentir el clam dels beocis que només toleren mínimes dosis de democràcia en el terreny polític, però no en l'econòmic.
Encara és vigent el terrible article 35 d'acomiadament lliure. Sobre això quedaria avui per explicar alguna cosa totalment inaudita per a mi.
Hi ha empreses que van a una casa de detectius, lloguen un detectiu adequat, li fan un contracte de treball com si fos un obrer i entra a treballar. Un company més entre els altres. Se li paga religiosament la seva nòmina, que el detectiu camuflat ha de lliurar, íntegra, a l'agència de detectius, perquè el seu sou real de detectiu el cobra de l'agència. El seu treball real no és fabricar cargols o descarregar camions. Aquesta és la cobertura per dissimular el seu veritable treball. Ell es dedica a espiar els obrers lluitadors que tracten de desvetllar la consciència obrera entre els companys i d'organitzar-los per batallar per les seves reivindicacions. Detectat i delatat l'obrer perillós, és senzillament acomiadat per l'article 35.
No hi ha protecció legal? Hauran les centrals sindicals de muntar un servei de contraespionatge laboral per descobrir aquests detectius i boicotejar-los? Tampoc en l'empresa volem una democràcia salvatge, sinó una democràcia amb rostre humà.
Lluís M. Xirinacs.
