Nous apartats:
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.
|
Publicacions:
Lluís Maria Xirinacs.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Agustí Chalaux de Subirà.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.
|
|
Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dimecres, 17 d’agost del 1977.
¿Presons buides?
No sé si per imperícia o per malícia, el Govern, retardant la concessió de l'amnistia política total, està provocant que es barregin dos problemes que tenen punts comuns però que són de naturalesa i origen diferents. D'una banda, des de fa tres anys, es demana sense descans una amnistia total només per als fets derivats de la discriminació entre vencedors i vençuts, produïda per la victòria franquista. És una amnistia política i, dins del vast camp de la política, només referida a les conseqüències d'un fet polític-militar molt determinat. Es tracta de tancar una tràgica divisió social per seguir, després, el camí dels altres països que no van patir el trauma terrible que va patir el nostre. Aquesta és l'amnistia que jo també demano. Aquesta amnistia ha de repercutir en els presos socials, perquè sense el franquisme no hagués existit un Codi Penal, un Codi de Justícia Militar, una llei d'enjudiciament criminal i, sobretot, una llei de Perillositat Social tan durs d'enunciat i d'aplicació. Tampoc haguessin existit una reglamentació i una disciplina carceràries tan deficients. Per això, quan vam demanar amnistia política total, també demanem canvi de lleis, indult ampli i reforma penitenciària per als presos socials.
Però d'altra banda, ha explotat la complexa problemàtica del pres social que requereix un tractament en profunditat, tractament no resolt en països com França, Itàlia, EUA, etc. Els motius se succeeixen en aquests països, com ara en el nostre, sense que això desemboqui en una amnistia total per als presos socials. He actuat com a intermediari en el motí de Barcelona i he demanat amnistia total per als socials perquè m'ho van demanar. Però aquesta és la seva opinió, no la meva. Jo només vaig actuar d'intermediari. Crec que els presos, els familiars, la COPEL i els partits polítics radicalitzats que demanen «presons buides», entren en el joc d'un sistema que els empeny a actes irresponsables i sense sortida. És el mateix sistema que terroritza la població anunciant violacions i atracaments a mansalva. Així els motins augmentaran, la repressió dels presos augmentarà, les presons no es buidaran, els enfrontaments socials creixeran i l'amnistia quedarà definitivament arraconada.
Lluís M. Xirinacs.
|