Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dimecres, 3 d’agost del 1977.
Les nacionalitats amb les seves regions.
Avui, Catalunya ha ocupat l'espai que li correspon al Senat. Ha estat glòria. Josep Benet s'ha transfigurat. L'home superprim, que tots coneixem, s'ha estès molt més que els corpulents senadors que parlen sempre. Aquella veu que, en les reunions de l'Entesa, amb prou feines se sent, ha ressonat poderosa, sorgint no sé d'on. Ha dit que érem pocs els senadors catalans, per culpa de la injusta llei electoral, però amb tant de ciutadà al darrere com el PSOE i amb molts més que la UCD. Aquesta formació política, omnipotent a les dues cambres pel nombre dels seus escons, s'ha vist avui durament fustigada per Benet i, entre les seves files, se sentien murmuris de disgust.
El portaveu de l'Entesa dels Catalans va parlar clar de l'Assemblea de Catalunya, de les lluites populars, de l'afusellament de Companys, de l'onze de setembre, de la devolució del règim autonòmic. Ha citat Cambó, Companys, Espriu.
Només va quedar una cosa al tinter. El País Valencià i les Balears i Pitiüses van ser oblidades com a nació catalana. Restaran castigades en el fons del sac de les regions, gemegant i plorant pel seu fracàs electoral?
Miguel Unzueta, portaveu dels bascos, va tractar millor el problema de Navarra. Va fer intervenir en la redacció del seu text a dos senadors navarresos, tot i que en el seu grup parlamentari només n'hi ha un. Va demanar a Navarra, ara dominada per UCD, que no giri l'esquena a les seves altres germanes i va dir que no es pretén treure a Navarra ni una engruna del seu règim foral. Politesse.
És l'Estat espanyol un conglomerat bigarrat de nacionalitats i regions o, més aviat, un conjunt de nacionalitats amb les seves regions interiors? És el Principat nació i València regió o, més aviat, el Principat i València, Balears, Pitiüses, seran regions autònomes dins d'una nació que també hauria de ser autònoma en la seva unitat superior?
Tot i això, com que no està per orgues, per alguna cosa calia començar. Avui Catalunya ha entrat al Senat, malgrat alguns senadors rondinaires, després de quaranta anys d'absència.
Lluís M. Xirinacs.
