Decrets llei per una constitució del segle XXI.

PRÒLEG.

Quan vaig entendre que volia dir l'Agustí Chalaux amb això de canviar l'actual moneda anònima per la factura-xec li vaig preguntar ¿com es podria portar a terme un canvi d'aquest tipus? i ¿com aquest canvi tècnic permetria una distribució de la riquesa més justa que l'actual? L'Agustí em va contestar: Ja fa temps que tinc estudiats i treballats una colla de decrets lleis que ho expliquen, es tractaria de que un Estat, per petit que fos, fes una Constitució inspirant-se en aquests textos. A partir d'aquella pregunta varem començar un curs setmanal, a l'escola per adults que dirigia en Lluís M. Xirinacs, a la avinguda Mistral de Barcelona (anys 1980...). En Xirinacs va assistir puntualment i activament a tot el curs, juntament amb una trentena més d'alumnes. El curs va durar 3 anys, exceptuant els mesos de juliol i agost. Val a dir que en Lluís M Xirinacs va incorporar plenament les teories de l'Agustí en el seu model Globàlium. Com a resultat varen quedar uns apunts que ara editem per si poden inspirar als activistes d'aquest sentiment independentista que estem vivint actualment.

Ara vivim sota el mandat dels grans banquers i financers mundials. Això s'acabaria de soca-rel si la Constitució de l'Estat s'inspirés en els textos d'aquest llibret. Costa molt canviar una Constitució però en fer-la de nou és el moment de posar-la al nivell més alt possible en quant a Justícia i llibertats concretes per a totes les persones del país, siguin individuals o col·lectives.

Si ens mirem aquests textos sota un punt de vista global hi trobarem uns ideals llibertaris, és a dir a favor de tot el poble, només poden molestar als «plutarques» actuals: banquers i financers de gran volada. Recordeu que fa pocs dies es va sotmetre als bancs europeus a una prova «de resistència o estrès». El resultat: suposant que tota l'economia real (atur, vendes, construcció...) anés fatal, els bancs anirien bé!!! Estem ben fotuts!

A més de reflectir uns ideals molt nobles, els textos de l'Agustí estructuren un sistema econòmic científicament transparent mitjançant la factura-xec. L'anàlisi i mesura del que passa al mercat en queden garantides.

Pel que fa a la Justícia, aconsegueix separar-la radicalment del Poder Legislatiu i del Poder Executiu. A més el lideratge polític s'aconsegueix democràticament de baix a dalt. El municipi recupera el protagonisme en ser propietari de la seva terra i en tenir capacitat creditícia pròpia segons la riquesa mercantil creada.

Les persones haurien de triar entre dedicar-se a fer diners produint mercaderies i serveis útils (treballadors, empresaris, capitalistes i inventors) o fer feina amb les persones a canvi d'un sou digne (mestres, metges, artistes, polítics, jutges...). Evidentment podrien canviar d'un grup a l'altre, però no jugar a dues bandes.

L'Agustí ens argumenta, molt racionalment, que donar un salari d'atur forçós indefinit (renda bàsica) reactivaria l'economia de base amb molta més eficàcia que injectant grans quantitats als bancs i caixes actuals.

L'ecologia, la defensa i seguretat interior i exterior també hi són contemplades amb rigor a l'hora d'exigir-ne responsabilitats.

Tinc la sensació que la majoria de polítics actuals són refractaris a estudiar i a debatre propostes noves, en aquest sentit no escolten si qui els hi parla no és un dels seus «mestres». Per això no es van escoltar a en Xirinacs. En conseqüència, ens toca al poble estudiar i divulgar les novetats fins a fer-nos escoltar perquè canviïn d'opinió.

Només voldria afegir que és gràcies a l'esforç d'en Llorenç Martos que ha estat possible la recuperació i edició d'aquests textos. Moltes gràcies. Per més informació no dubteu a consultar http://www.bardina.org

Joan Parés.
Juliol de 2010.