Decrets llei per una constitució del segle XXI.
Llei fenomenològica segons omni-documentació històrica (Plató, Graham, Marx).
(Això no és
un decret-llei, és una exposició: hi ha una quantitat
de diners enormes, amagats, robats, que segons l'Agustí s'han
de repartir, això ja ho deien Plató, Marx, Graham.
Aquests tres i l'Agustí Chalaux parlen del bé comú.
Els qui es queden aquesta plusvàlua són els banquers,
els financers. En Xirinacs en el seu llibre: La tercera via, també
en parla).
EL TOTAL PODER SOCIAL de venda. PRIVADAMENT I COMUNITÀRIAMENT
solvent1 és sempre superior (més gran) que «EL
TOTAL PODER SOCIAL de compra PRIVADAMENT solvent2». - a menys que
hi hagi rendes molt importants «de situació»: (tot
el que es posa al mercat sempre és superior en preu, al que
la gent pot comprar)
- corrupció,
opressió, repressió, omni-terrorisme expoliadors;
- monopolis i oligopolis;
- privilegis (lleis privades: església, exèrcit, etc.)
- «burrocràcia» i fiscalització exorbitants;
- proteccionisme duaner a favor dels
sectors productors menys competitius (sense que el que acabem d'explicitar
signifiqui
- desarmament
«anti-dumping».
Conseqüència:
La diferència normal3 entre «EL TOTAL PODER SOCIAL
de venda» (tot el que hi ha per vendre,
en preus) i «EL TOTAL PODER PRIVAT de compra» (tot
el diner que hi ha, a la butxaca, per comprar) equival «AL
TOTAL PODER COMUNITARI de compra», del qual se'n deriven els
mecanismes clàssics: (que en fa amb
aquests excedents l'Agustí).
1. del crèdit (diners
que es retornen) comunitari A LA PRODUCCIÓ PRIVADA;
(ajuda a les empreses a que s'autogestionin,
entre d'altres).
2. de les finances (diners que no es retornen)
comunitàries AL CONSUM: (serveix per:)
2.1. sobre-salaris socials financers (sssf) PER AL CONSUM INDIVIDUAL
I FAMILIAR:
2.1.1. sobre-salaris individuals i familiars per a tothom:
2.1.1.1. consum vital mínim:
2.1.1.1.1. individus isolats
2.1.1.1.2. famílies
2.1.1.2. consum superflu, fet possible per un major enriquiment de l'entera
comunitat geopolítica
2.1.2. sobre-salaris individuals-familials als professionals liberals
(cal, dintre els límits de la real
riquesa comunitària, que aquests sssf-«liberals»
siguin autosuficients per a cada persona liberal i la seva família,
durant tota la vida de l'interessat i, en cas de defunció
d'aquest, també del seu cònjuge durant tota la seva
vida i de llurs fills fins els 25 anys).
2.2. sobresalaris socials-financers (sssf) PER A CONSUM DIT «DE
MANTENIMENT I EQUIPAMENT»:
2.2.1. professional-individual;
2.2.2. professional d'equip
2.2.3. institucional i associacional:
2.2.3.1. repúbliques i autonomies col·lectives-sectorials
2.2.3.2. repúbliques i autonomies locals.
Notes:
1EL TOTAL PODER SOCIAL de venda és igual a la suma de tots
els valors precio- MERCANTils (el que hi ha per vendre) : aquesta
suma es representativa DEL CICLE DE LA PRODUCCIÓ o sigui
DEL FLUX MERCANT-PRODUÏT: OBJECTES INERTS (coses)4, SERS
SERVILS,(carn, peix ...) SERVEIS UTILITARIS.
2EL TOTAL PODER SOCIAL PRIVAT de compra
és igual a la suma total dels valors salario MERCANTils pagats
A LES MERCADERIES PRODUCTORES-PRIVADES INVERTIDES EN EL CICLE DE
LA PRODUCCIÓ; TREBALL, CAPITALS, EMPRESES, INVENCIONS UTILITÀRIES.
3segons llei o norma fenomenològica
anterior.
Tota teoria «científica» -sigui sistema uniconceptual,
és a dir: elemental; sigui sistema conjunt o subconjunt de
sistemes elementals- ha d'ésser hipotèticament- -aleatòriament
refutable, en totes o algunes de les seves parts, mentre no s'hagi
aconseguit la seva plena confirmació o falsació experimental.
Per arribar-hi, després de la necessàriament
perseguida primera experimentació pervalent o qualitativa,
cal indefinidament perfeccionar-ne la metria i repetir-ne les experimentacions
quantitatives.
Només aleshores un sistema experimentalment
confirmat no és refutable en la part estadística-majoritària
del seu èxit pràctic; només aleshores les altres
teories o hipòtesis «científiques», que
continuen essent refutables, poden plantejar-se com a possibles
sortides pro-experimentals per a les comprovades excepcions estadístiques
a la «llei científica» implicada anterior (hom
creu que una terminologia més precisa seria, en lloc de «llei
científica (implicada)», «llei de no-refutabilitat
experimental»).
4Cal insistir sobre el significat que la
llengua llatina clàssica dóna a l'adjectiu «INERT,
IN-ARTIS. sense l'art suprem de la vida». Per tant «UN
OBJECTE INERT» és «UN OBJECTE SENSE VIDA»
(EL QUAL, per definició, no pot ser NI INTEL·LIGENT,
NI ESTÚPID, NI IMBÈCIL, NI IDIOTA, etc.) (cal
insistir en com s'han de tractar els animals que s'han de menjar,
són sers servils, s'han de tractar amb l'adequat respecte).
