Decrets llei per una constitució del segle XXI.

Decret Llei 18. Concreta protecció constitucional als col·laboradors individuals de les empreses utilitàries.

Exposició de motius: El legítim, ancestral i fecund dret a l'iniciativa i propietat personal, sigui comunitària, sigui privada, no consisteix en privar totes les altres persones de llurs propis drets d'iniciativa i propietat.

Cal doncs, harmonitzar, en la societat i mercat actuals els respectius drets de la comunitat, de les empreses utilitàries-privades i dels col·laboradors individuals d'aquestes últimes.

Aquesta omni-harmonització no pot ésser condensada en un sol text legal, sinó que ha de resultar de la totalitat dels Decrets lleis anteriors i següents.

TÍTOL I. Salaris.

§ Article 1. El salari mínim ha de ser el doble del sobre salari d'atur forçós.
Ningú treballarà per menys del doble que li donin si no treballa.

§ Article 2. Tot multi-assalariat, posseïdor d'un c/c empresarial (sigui unipersonal, sigui multipersonal) d'ESTALVI de PRODUCCIÓ en un banc de negocis, no podrà percebre cap sobre salari social financer (sssf) (sobre salari social financer) d'atur forçós, a menys d'haver perdut tots els seus ingressos laborals i a condició de que els seus altres ingressos per raó de capital o/i invent no arribin a la suma del sobre salari d'atur forçós multiplicat pel coeficient 2.

En aquest cas:
2.1. referent al seu compte empresarial «d'ESTALVI DE PRODUCCIÓ multi-ASSALARIADA»:

2.1.1. o bé el liquidarà al mateix temps que la seva pròpia empresa unipersonal; creada per al cobrament en banc de negocis dels seus multi-ingressos mercantils, segons Decret Llei 09, Títol III.

2.1.2. o bé, és donarà de baixa de l'empresa multipersonal creada per a cobrament de pluri-ingressos mercantils de diferents socis segons Decret Llei 09.

2.2. I reobrirà el corresponent c/c «D'ESTALVI DE PRODUCCIÓ uni-ASSALARIADA» en la Caixa d'Estalvis del seu domicili (amb l'excepció anterior, ben limitada, de poder-hi ingressar rentes, per altres conceptes que el treball, no superiors al sssf d'atur forçós multiplicat per 2).

§ Article 3. Tot posseïdor de c/c «d'ESTALVI DE PRODUCCIÓ uni-ASSALARIADA» cobrarà automàticament sense límit de temps prefixat, en el seu c/c d'ESTALVI DE CONSUM, el sssf d'atur forçós, a partir del mateix moment en que deixa de col·laborar en una empresa, fins el moment en que torni a col·laborar en una altra.

TÍTOL II. Primes.

§ Article 4. A més a més del salari individual, establert per lliure contracte entre l'empresa i cada col·laborador, serà de conveni col·lectiu entre l'empresa i la totalitat del seu personal, la fixació de les primes individuals a la qualitat (Q) i quantitat (q) de la producció o primes similars (quan les anteriors no siguin encara tecnològicament possibles)

§ Article 5. Les primes col·lectives següents seran repartides anualment, a cada col·laborador de l'empresa en la part que li correspongui per votació secreta de tot el personal, segons un senzill sistema de puntuació:

5.1. un 20% de les primes individuals a cada colla o secció de producció;
5.2. un 20% de les primes individuals a cada unitat de producció;
5.3. un 15% de les primes individuals al personal conjunt de cada empresa;
5.4. un 10% de les primes individuals al personal conjunt de cada subgremi;
5.5. un 5% de les primes individuals al personal conjunt de cada gremi.
Consisteix en incentivar per que la gent treballi més i millor.

Títol III. Procés de transició cap a l'autogestió d'empreses.

Exposició de motius:

1. Com ha quedat implícit en els Decrets Lleis anteriors, la creació i liquidació d'empreses, així com l'augment i disminució del capital social, son enterament lliures per part de l'empresari responsable. No comporten cap impost ni limitació legal que no sigui la especificada en quant a protecció, per la Caixa de segrest comunitari, de les empreses amb dificultats.
2. Cada candidat a empresari o cada empresari només ha de fer la declaració i el document pertinents davant notari: el notariat omnicomunitari queda encarregat de portar el registre de totes les empreses i de totes les variacions (d'estructures, funcions i organització) empresarials de l'entera comunitat geopolítica.
3. Una completa i complerta autogestió en cada empresa, això vol dir cooperativisme, ha d'esser lentament preparada i assimilada, no solament pels col·laboradors individuals, sinó per tot el cos social: això no impedeix que aquesta inicial i iniciada auto-gestió endo-empresarial sigui, per mandat de la present constitució ininterrumpidament progressiva.
A l'Agustí li agradaria que finalment totes les empreses fossin autogestionades.

§ Article 6. Independentment de d'entera llibertat de contractació i descontratació, tan per part de l'empresa com de cada un dels seus col·laboradors,-després de tres mesos de col·laboració a prova,- cada col·laborador d'una empresa qualsevol, té dret a un mínim d'una acció de la seva empresa per cada mes correctament treballat amb assiduïtat i eficàcia, es a dir: sense faltes ni abstencionismes i amb un valor de primes individuals igual o superior al promig de les mateixes.

§ Article 7. Un nombre igual d'accions a la suma de les entregades, cada mes, als col·laboradors individuals de l'empresa, serà inscrit, per aquesta última, al conjunt del seu personal, compresos evidentment tots els directius, gerent(s) i empresari(s).

§ Article 8. Tant les accions individuals com les del conjunt del personal seran sindicades: en el cas que un col·laborador qualsevol per qualsevol motiu, vulgui vendré la totalitat o un nombre qualsevol de les seves accions estarà obligat a vendre·les a la sindicació i organisme d'autogestió de tot el personal de l'empresa.

§ Article 9. El personal conjunt de l'empresa elegirà lliurement, per votació secreta, els seus representants al consell d'administració, en proporció al nombre i valor de les accions sindicades a preu de mercat i borsa lliures.

TÍTOL IV. Llibertat sindical.

§ Article 10. Cada col·laborador de qualsevol empresa utilitària, si be pertanyarà obligatòriament als respectius gremis i subgremis del seu ofici, tindrà entera llibertat personal en la selecció del(s) sindicat(s) professional(s) que mes li agradin o convinguin.

TÍTOL V. Litigis entre empreses i col·laboradors de les mateixes.

(El sistema judicial permet que siguin ateses les necessitats de les empreses i els col·laboradors. L'Agustí ens fa una revolució mental que ens permet mirar amb optimisme el que pot ser el futur).

Exposició de motius: Cal insistir en que es radicalment innecessària i nociva qualsevol legislació «laborista», ja que sempre i arreu acaba essent esclavatgista, inmvilitzadora de les classes socials, paralitzadora de totes les lliures iniciatives i de totes les legitimes apropiacions privades de mercaderies productores o/i produïdes.
Cal decididament anar a la mes llibertaria mobilitat i promoció mercantil dels professionals utilitaris.

§ Article 11. Per raó del caràcter general del lliure contracte i lliure descontracte laboral-empresarial (dret civil), queda suprimida qualsevol tipus de justicia-laboral-especialitzada.

§ Article 12. Com a primera instancia en els litigis que es puguin presentar, actuaran, -amb declaracions contradictora es dels interessats, dintre els tres dies hàbils de presentat el litigi i amb decisió dintre les 24 hores d'aquesta presentació- comissions elegides a paritat, dintre cada gremi i subgremi, pel personal empresarial (amb intraparitat entre les diferents categories professionals) i les empreses.

Una tercera subcomissió de juristes (no forçosament magistrats) serà elegida pel conjunt dels respectius col·legis de vocacionals jurídics. El conjunt de les tres comissions(omnilaboral, omniempresarial, jurídica) serà presidit per un jutge.

Les decisions d'aquesta comissió conjunta-tripartita seran immediatament executives, a menys que una minoria de la mateixa o el magistrat-jutge exigeixi de que el litigi sigui traspassat a la jurisdicció ordinària de dret civil. També pot exigir aquest recurs a la jurisdicció ordinària qualsevol de les 2 parts litigants, peró amb el ben entès que en aquest cas el tribunal de dret civil podrà aplicar-li la clàusula de recurs temerari.

ANNEX al Decret Llei 18.

Exposició de motius: Fins aquí s'han establert les bases mínimes per a que el contracte civil de treball entre l'empresa i els seus col·laboradors sigui, en la pràctica, enterament lliure per part de cada lliure contractant. Cal veure l'auto-gestió empresarial com a futura estructura, funcionalitat i organització de cada empresa considerada en si mateixa i sola, sense cap intervenció a excepció de les lleis mínimes de tipus general establertes per la present constitució.

§ Article 1. L'autogestió empresarial així definida com a afer privatiu i exclusiu de cada empresa, començarà de fet en el moment en el que el personal considerat en el seu conjunt de sindicació d'accions ( compresos: gerent, administrador delegat, director general, directors tècnics, administratius, comercials .... i alts executius; etc.) posseeixi, com a mínim, el 50% del capital de l'empresa, amb el 50% de drets i responsabilitats efectius en l'art empresarial, tant de cara dintre com de cara a fora;

§ Article 2. Per consegüent i a partir d'aquest moment, la llei ja no té perquè intervenir en les empreses auto-gestionades, sinó és per a atorgar-les-hi prioritat, segons Decret Llei corresponent, en la repartició del crèdit nacional, a condici6 que responguin als mínims d'eficàcia, exigits per cada banc responsable.

L'Agustí deia que no era un sistema perfecte, però molt millor que el que hi ha ara. Les loteries, les quinieles queda tot eliminat. Tothom tindrà una renda bàsica. Tècnicament és possible. L'horari laboral serà de 20 hores setmanals, hi haurà més feina, tindràs possibilitats de formar-te.