Decrets llei per una constitució del segle XXI.

Decret Llei 09. Diferenciació telemàtica-cibernètica dels establiments comptables i dels c.c.

(Explica com funcionen els bancs i les caixes, l'Agustí no els elimina, els fa servir com instruments).

Exposició de motius:

Per la paraula «cibernètica», entenem: «govern automàtic de les coses». Cal que el ciutadà i les ciutadanies no es deixin contagiar pors absurdes, sinó, molt al contrari cal que es persuadeixin de que ens serà útil a tots d'aprofitar-nos dels avenços que la moderna tecnològica posa a l'abast de la nostra generació. (L'Agustí deia moltes coses que ara són reals però en el seu temps ni es pensaven.)

Cal entendre què telemàtica i cibernètica són instruments inerts al servei incondicional de tothom i que la persona, les persones concretes, tant les individuals com les col·lectives i les nacionals-comunitàries, són el valor primer, no alienable, llibertari, el valor únic a servir, des de l'auto-política i l'auto-justícia, contra tots els despotismes, totes les tiranies, tots els poders establerts, oficials, oficiosos o ocults, àdhuc quan és presenten sota la màscara d'un messianisme partidista o/i d'una justícia «absoluta».

Simplificant al màxim i de manera òptima, obtindrem ràpidament que la telemàtica instal·lada, en el nostre moment i espai geopolític, ens doni tot el servei possible en cibernètica auto-econòmica de clar mercat lliure i de lliure societat transparent. (És un llenguatge molt precís).

TÍTOL I. Bancs de negocis i Caixes d'estalvi.

§ Article 1. La diferenciació telemàtica-cibernètica dels anteriors establiments comptables i dels cc/cc que els interessats hi poden obrir, persegueix l'educació de tot el poble i de cada persona concreta en els dominis de la claredat d'un mercat lliure i la transparència d'una societat llibertària.

§ Article 2. Els dos tipus d'establiments comptables (Bancs de negocis i Caixes d'estalvi) són netament diferenciats pel present decret-llei:

2.1. els Bancs de negocis són empreses exclusivament utilitàries, estan doncs al mateix nivell que qualsevol altra empresa utilitària; (tant ho és una fàbrica de totxos com un Banc).

2.2. molt al contrari, les Caixes d'estalvi, malgrat ésser originàriament d'iniciativa privada-local, tenen una altra tradició de servei públic de tipus social alliberador, per aquesta raó el present decret-llei les proclama serveis comunitaris-liberals i les identifica plenament amb l'auto-política perseguida pel nostre Estat constituent, sota la protecció auto-llibertària de la Justícia Comunitària. (La Caixa és un braç de l'Estat per a distribuir el diner comunitari atorgat segons l'estatut corresponent a cada persona individual o col·lectiva.)

TÍTOL II. Dels bancs de negocis.

§ Article 3. A l'igual que totes les altres empreses utilitàries, el conjunt de tots els bancs de negocis en l'entera comunitat geopolítica és confederaran en un gremi eficaç i subgremis especialitzats;

§ Article 4. Els bancs de negocis només podran estar al servei de totes les altres empreses utilitàries en els exclusius cicles forístics (la més òptima i millor producció) de la producció comunitària i del comerç exterior; només podran manejar diner directament inter-empresarial per a la producció de bens utilitàris i valors mercantils socialment no-finibles i no- finits per raó de qualitat o/i quantitat. (El menjar és finible, la nevera té aquesta consideració).

§ Article 5. Els bancs de negocis:

5.1. treballaran lliurement, segons contractes generals o particulars, amb llurs clients
5.2. portaran tota la comptabilitat «input-output» de llurs clients, a disposició immediata dels mateixos
5.3. és dedicaran, com fins ara, a descomptes i préstecs bancaris, exclusivament basats sobre capitals i reserves propis i capitals específicament i contractualment cedits a tal objecte pels clients interessats. (No poden inventar-se diner com fan ara).

§ Article 6. Per conseqüent, els bancs de negocis segons l'actual constitució no podran confondre, com ho venen fent fins ara:

6.1. d'una part, préstecs bancaris basats sobre capitals privats-solvents;
6.2. i d'altra part, crèdit nacional basat sobre els saldos positius de comptes
corrents, coneguts en l'actualitat sota l'etiqueta de recursos aliens.
(El Banc no pot comptar com a seus els diners i recursos que té d'altres).

§ Article 7. Crearan, amb plena capacitat intra-legislativa i intra-executiva, tantes caixes inter-bancàries com siguin necessàries per a oferir uns serveis immillorables
a tot el país i garantir una perfecta seguretat privada-solvent als seus clients, en funció d'una omni-solidaritat gremial, sub-gremial i inter-gremial;

§ Article 8. L'Estat només intervindrà en l'especial negoci bancari sobre la base de lleis mínimes per a la tal especialització mercantil, sense minva de que també regeixin pels bancs de negocis tota la legislació i la jurisprudència aplicables al conjunt general d'empreses utilitàries;

§ Article 9. La Justícia, en els seus corresponents graus locals, ètnics, inter-ètnics i comunitari:

9.1. crearà tants tribunals especialitzats en dret bancari com siguin necessaris per a resoldre ràpidament tots els litigis interpersonals (inter-individuals, inter-col·lectius, individuals-col·lectius) que es puguin presentar en el sector

9.2. intervindrà, per pròpia iniciativa, per iniciativa dels defensors de cada poble ètnic o inter-ètnic i del defensor de tota la comunitat geo-política, per iniciativa dels fiscals i sempre que qualsevol persona, individual o col·lectiva reclami, per qualsevol motiu referent a bancs de negocis, el ple acompliment de les lleis i la jurisprudència vigents. En les seves sentències, el primer principi a invocar per la Justícia, cada vegada que un banc de negocis condemnat no pugui fer front a les seves obligacions legals-justicials, serà sempre i arreu i en tots els dominis, l'omni-solidaritat bancària (gremial, sub-gremial, intergremial) en favor de tota la clientela de dit banc.

TÍTOL III. Clients dels bancs de negocis.

§ Article 10. Tots els clients d'un banc de negocis hauran de tenir, segons la present constitució, estatut notarial d'empresa utilitària.

§ Article 11. En conseqüència, tota persona, individual o col·lectiva, amb més d'un salari utilitari (per qualsevol motiu de treball, capital, empresa o/i invent) està obligada a constituir una empresa per accions, sigui de tipus individual, sigui de tipus inter-individual o col·lectiu, sigui de tipus inter-col·lectiu o social: aquesta empresa, (exclusivament per a cobrar els salaris del(s) seu(s) accionista(es)) obrirà, en el banc de negocis que li convingui, un únic compte corrent bancari d'estalvi de producció multi-assalariada.

§ Article 12. Totes les empreses per accions, del tipus que siguin, a exclusió de qualsevol altra persona, tindran dret als següents cc/cc en tants bancs de negocis com els hi convingui, fora de l'excepció consignada en l'anterior article 11:

1. cc/cc D'ESTALVI DE PRODUCCIÓ MULTI-ASSALARIADA(segons art 11),amb descobert automàtic fins a 25% i amortització en un any;

2. cc/cc DE PRODUCCIÓ NORMAL, amb descobert automàtic fins a 25% i amortització en un any;

3. cc/cc D'INVERSIONS I RESERVES PRIVADAMENT SOLVENTS, amb descobert automàtic fins el 5O% i amortització en tres anys;

4. cc/cc D'INVERSIONS CREDITICIES, COMUNITARIAMENT SOLVENTS.

TÍTOL IV. De les Caixes d'Estalvis.

§ Article 13. Totes les caixes d'estalvis existents queden nacionalitzades pel present decret-llei, però conservaran tota llur autonomia actual, confederant-se a nivell de cada ètnia, de cada inter-ètnia, i de tota la comunitat geopolítica (confederacions de les caixes d'estalvis)

§ Article 14. Cada caixa d'estalvis, existent fins a la data, administrarà, des d'ara, la seva autonomia segons auto-gestió del conjunt d'establiments comptables oberts i de cada establiment comptable: aquesta auto-gestió ser portada pels delegats elegits del personal i dels compte-correntistes, segons llei;

§ Article 15. Els cc/cc que hom podrà obrir en les caixes d'estalvi són exclusivament els
següents:

1. cc/cc individuals de productors utilitaris uni-assalariats per llur empresa (sigui aliena, sigui parcial o totalment pròpia) a part, cada titular d'aquesta classe de cc/cc, dita: «D'ESTALVI DE PRODUCCID LABORAL-uni-salarial», només podrà obrir-ne un de sol i precisament en la caixa d'estalvis del seu primer domicili com a productor assalariat. (la qüestió de translació del c/c, des de la caixa d'estalvis del domicili primer a les caixes d'estalvi de les seves eventualment successives residències, és un problema telemàtic secundari a càrrec de la confederació comunitària de caixes d'estalvi), aquests c/c «D'ESTALVI DE PRODUCCIÓ LABORAL-unisalarial» gaudiran de un descobert automàtic fins el 25%, amb amortització d'un any.

2. cc/cc individuals o/i familials «D'ESTALVI DE CONSUM PRIVADAMENT SOLVENT», EXCLUSIVAMENT ALIMENTATS pel corresponent c/c «D'ESTALVI DE PRODUCCIÓ», sigui individual-unisalarial en caixa d'estalvi, sigui multi-salarial-empresarial en banc de negoci. Aquests c/c «D'ESTALVI DE CONSUM PRIVADAMENT SOLVENT» gaudiran d'un descobert del 50%, amb amortització en tres anys.

3. cc/cc individuals o/i familials «D'ESTALVI DE CONSUM FINANCER», (és a dir: COMUNTTARIAMENT SOLVENT)

4. cc/cc «DE CONSUM COl·lECTIU LIBERAL FINANCER», (és a dir: COMUNITARIAMENT SOLVENT)

Els subapartats 1, 2 i 3 fan referència a c/c de persones individuals i familials, l'apartat 4 és per a persones col·lectives.
(L'Agustí dona nom i cognom als fluxos de diners, els detalla tots).

§ Article 16. Els ingressos en aquests cc/cc «DE CONSUM COMUNITARIAMENT SOLVENT» provindran

1. de sobresalaris socials financers (sssf) individuals (sssfI) (cc/cc individuals)
2. de sssf familials (sssPF) (cc/cc familials)
3. de sssf liberals (sssfL)
3.1. tècnic:
3.1.1. de vocacional individual
3.1.2. per equip de vocacionals individuals
3.2. institucional

§ Article 17. Interessa enormement a la nostra revolució omni-llibertaria el conèixer al dia l'estadistica exacta dels uniassalariats utilitaris, car es tracta d'una categoria social a extingir, per simple augment de la riquesa privada i de la riquesa comunitària, totes dues complementaries, inter-dependents i omni-solidaries.
La gent que treballa no per vocació sinó en treballs utilitaris és a extingir. Cada dia més les màquines substituiran el treball utilitari. (Tothom té dret a cobrar un sou derivat de l'ancestral herència que acumula l'espècie humana. La riquesa comunitària ja és prou potent. Per el sol dret d'existir, ara i aquí ja es té el dret a viure sense cap misèria per raó de diner).