3.8. L'anti-societat dels marginats.

Considerar el disseny d'una alternativa cívica demana cercar unes regles de joc net, clar, lliure i responsable en el conjunt de la societat geopolítica. Per afavorir aquesta claredat i responsabilitat en el joc social distingim entre la societat utilitària, la societat liberal i la societat mixta, d'una banda, i la societat ètica-transcendent, de l'altra. Però, heus ací, que en l'entretemps del disseny i de la possible experimentació política d'aquesta alternativa cívica, la realitat ens mostra no solament una confusió corruptora de la societat en general, sinó una antisocietat dels marginats que clama contra tot sentit comú i que denuncia la radical insolidaritat social actual.

En aquest entretemps, sempre hipotètic, cal emprendre amb urgència un conjunt de mesures que permetin als marginats (per causes històriques o actuals) de viure -si més no subsistir- dignament.

La idea que ha semblat revolucionària per a depassar la simple «caritat» amb els pobres és la de «no li donis un peix dóna-li una canya». Però, aquesta feliç idea no sempre ha portat els resultats esperats. No serveix de gaire dotar de «tècniques productives importades» a qui està desnodrit i malalt. Primer cal que es refaci. Avui ja es reclama una nova idea-força: «primer menjar, després autodesenvolupar-se».

Havent-hi excedents alimentaris, mèdics i culturals en els països rics, cal fer-los arribar, intel·ligentment, i urgentment, a qui els necessiten per a sobreviure (Vegeu Saldos en sectors mercantils productius «saturats»). Semblantment, a nivell intern dels països rics, no es pot esperar a una revolució perquè els infants i els joves mengin, degudament. Som conscients que «aquí hi ha gana» i que «aquí hi ha excedents». Si els polítics no han sabut resoldre aquest problema avui tenen mitjans fàcils per a fer-ho.

Per aquest entretemps, i com a primeres mesures de la possible implantació de l'alternativa cívica, cal tenir en compte: la marginació i la pobresa d'una part important de la població, de certes minories ètniques i la de la dona. El diner no ho és tot, però ajuda si permet sortir d'un forat, si permet subsistir i participar amb més dignitat.

Versió 1987.