3.3.5. Educació i instrucció.
L'educació i la instrucció -com la publicitat- han de
ser llibertàries, humanistes i personalitzadores en la recerca de
la singularitat de cada persona humana (individual, col·lectiva
o ètnica); del contrari, esdevenen massificadores i despersonalitzadores.
Avui, però, estan mediatitzades per masses interessos privats (estatistes
o monetaris) i els professionals no tenen llibertat d'actuació ni
de càtedra per innovar i experimentar suficientment.
Etimològicament, educar significa, «conduir a fora».
El significat clàssic és d'ajudar la persona educanda a conduir
fora d'ella (ex-sistencialment) totes les seves potencialitats profundes
originaries, heretades i adquirides, espontànies, naturalment insistencials,
de ser i de viure plenament. L'educand és el subjecte més
actiu i autopersonalitzant en qualsevol procés d'educació
real i fecunda.
Etimològicament instrucció (in, str) significa «acumulació
per capes (str) o estrats dins, a l'interior (in)». El significat
clàssic és de dipositar en l'alumne, en l'estudiant, en el
poble, per capes progressivament acumulades, i digeribles per ells, tots
els sabers humanistes dels quals cada persona anirà adquirint consciència
i saviesa concretes i lucidesa i filosofia abstracta, lògica; i
això, en funció del desenvolupament evolutiu de les intel·ligències
variadíssimes naturals concretes i artificials abstractives. La
instrucció és doncs una vocació selectiva dins la
progressiva educació pròpia.
Avui dia un instructor i educador digne d'aquest nom sap que els pensaments
científics en llur parcel·la lògica no eduquen: només
instrueixen d'una faisó cada vegada més inerta, impersonal
i instrumental, a mesura que augmenta el grau d'abstracció en les
escoles secundàries i superiors.
Qui només s'està instruint en general i qui, s'està,
a més a més, instruint sense lògica, és en
realitat, un subjecte passiu sotmès a la inèrcia despersonalitzadora
del pensament científic, filosòfic i tecnològic.
En la practica diària cal distingir unes educació i instrucció
directes i unes d'indirectes.
Les directes es realitzen en la prematernitat, maternitat i llar d'infants
(puericultura, medicina i higiene infantils); en l'escola primària,
secundaria, tècnica, d'aprenentatge professional, d'arts i oficis
i tecnològica superior. En aquest nivell, cal adonar-se que les
matèries concretes són tan o més importants que les
de saber abstracte que, fins ara, han dominat indegudament. La raó
d'aquest predomini és que l'educació i instrucció
en i amb matèries concretes és més difícil
i cara. Però cal comprendre que és, ensems, molt més
personalitzadora i molt menys uniformadora i massificadora.
La formació directa també ateny les facultats, les universitats
de múltiples facultats i tot altre centre d'estudis, de perfeccionament,
de reciclatge, de consulta, d'investigació, erudició, aprofundiment,
reflexió, meditació, recerca teòrica general o especial,
recerca aplicada, col·laboració amb gremis, col·legis
liberals...
L'educació i instrucció indirectes es fan a través
d'espectacles i esports, lleures, vacances i diversions per a totes les
edats, associacions lliures de ciutadans per afinitats i vocacions no utilitàries,
qualsevol que sigui llur objecte. També es fa a través de
la premsa i edició sota totes llurs formes orals, escripturals,
gràfiques, audiovisuals... des de les més tradicionals fins
a les més innovadores, avui dia compreses sota el vocable anglo-saxó
«mass-media».
Aquest vocable, vulgarment traduït com a «mitjans de masses»
cal traduir-lo per «mitjans massius» de comunicació.
Són tots els mitjans que permeten una receptibilitat massiva per
raó de llur inèrcia i automatització tecnològica
progressiva. La inèrcia («sense l'art suprem de la vida»)
i l'automatització («matemàtiques que es dedueixen
elles mateixes») són la base dels «mass-media».
La vida no es troba, doncs, en ells, però sí que es troba
en el lliure editor, productor, periodista, escriptor, artista, creador,
pedagog... promotors d'obres i missatges de tota mena a través del
«mass-medium».
Així, qualsevol iniciativa, ja existent o a emprendre, individual
o col·lectiva, de professionals de l'educació o la instrucció,
ha de disposar d'una cobertura financera i social que permeti la lliure
actuació d'un servei plural, de qualitat, gratuït i de lliure
tria per part del client. Totes les iniciatives, doncs, rebran un finançament
per punts d'igual valor a qualsevol altre de característiques semblants
(nombre de professionals, d'alumnes...) per a equipaments i per a despeses
de funcionament, a més del salari de solidaritat social liberal
dels professionals. D'aquesta manera cada centre educatiu disposa proporcionalment
dels mateixos mitjans que qualsevol altre, però pot aplicar els
mètodes pedagògics i l'organització que desitgi. Els
pares dels alumnes i els estudiants i aprenents poden triar lliurement
el tipus de centre que els interessi, sempre gratuïtament -inclosos
els materials i les activitats-.
Versió 1987.
